Cultura

Aritz Moreno

Director de cinema

“Està bé saltar-se les regles de tant en tant”

Luis Tosar, Pilar Castro, Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez i Belén Cuesta són alguns dels protagonistes de Ventajas de viajar en tren, una atípica comèdia negra amb tocs surrealistes, de complexa estructura narrativa, que suposa el debut darrere la càmera d’Aritz Moreno (Sant Sebastià, 1980). Adapta al cinema l’obra homònima publicada per Antonio Orejudo el 2000 (Alfaguara).

Comencem pel final. A la pel·lícula es diu que la plausibilitat està sobrevalorada. És així?
La versemblança està sobrevalorada, totalment. I més en aquesta pel·lícula.
Per què?
Perquè no et pots creure qualsevol cosa que t’expliquin. I haver de cenyir-te a ser versemblant de vegades pot resultar avorrit. Està bé saltar-se totes les regles de tant en tant.
La complexitat de la novel·la no el va espantar?
Justament al contrari, em va atraure. La novel·la m’encanta, és una de les meves favorites, la vaig llegir fa cinc anys, em van dir que no hi veien una pel·lícula, però jo sí que la hi vaig veure. Evidentment, hi veia una pel·lícula com la que he fet, una marcianada, una cosa molt peculiar, però això justament és el que m’atreia. M’agrada l’estructura, els personatges, els diàlegs meravellosos, que hem intentat mantenir tant com ha estat possible, i crec que funcionen. Javier Gullón [el guionista] va fer una feina d’adaptació molt bona. Vaig trucar a l’escriptor per dir-li que els diàlegs funcionaven perfectament i Antonio em va contestar que ja ho sabia, que quan els escriu els diu en veu alta. M’agrada que en un moment estàs rient i al següent se’t congela el somriure, i que sigui molt fosc.
Parla del poder de la fabulació. Té a veure amb el mateix cinema i la literatura, no?
Això em semblava molt interessant. La pel·lícula és una joguina en si mateixa sobre la ficció, és conscient que és una pel·lícula, i t’ho està cridant a la cara tota l’estona. Des del principi ja t’està dient que el que veuràs no és real, una idea que es repeteix sovint i és part de la trama. M’atreia aquest joc de ficcions.
Va ser difícil unificar el to amb una estructura tan complexa, semblant a les nines russes?
Aquest era el repte més gran de tots. En l’aspecte narratiu no era difícil perquè venia donat de la novel·la, però en l’aspecte visual i cinematogràfic va ser el repte més gran: establir un to i mantenir-lo en diferents universos. Estic content del resultat. En aquest sentit, em van ajudar molt els actors. Era la meva primera pel·lícula, amb un guió complex, i tenir aquests actors amb aquesta experiència va ser clau perquè sortís bé.
Una història tan boja demana contenció en les actuacions?
Totalment, és l’únic que els vaig demanar. Vam assajar poc, no teníem gaire temps, i el cos no m’ho demana gaire. El que sí que em demana és mantenir converses amb ells i saber que tots estem en la mateixa ona. El que teníem clar des del començament és que teníem un contingut tan passat de rosca que perquè funcionés havíem de tocar tots molt de peus a terra i estar molt continguts.
La pel·lícula marca el que serà el seu estil?
Cada projecte demana una cosa, i aquest demanava un to lúdic i brètol, calia estar visualment a l’altura del contingut, sense cap complex visual. No s’havia d’amagar la càmera, al contrari, per mi havia de ser un personatge més, és el narrador. M’he pogut acostar a un tipus de pel·lícula que m’agrada molt.
Per exemple?
El club de la lucha, Magnolia, Scorsese... Gent que utilitza la càmera com part de la narració, una càmera amb criteri i punt de vista, que es mou quan decideix fer-ho per mostrar-te una cosa. No volia ser realista, ni un simple testimoni. És una concepció molt lúdica que m’atrau. No sé si en altres pel·lícules em funcionarà o tindré necessitat de fer-ho, segurament no, però aquest tipus de realització m’interessa molt.
La pel·lícula inclou escenes dures i violència que no són per al gran públic...
Soc conscient que hi ha gent que no tolerarà determinades parts de la pel·lícula. A mi personalment m’agraden les pel·lícules que m’incomoden. Si als deu minuts de sortir del cinema ja l’he oblidat, no m’interessa. Prefereixo una pel·lícula que provoqui rebuig a unes persones i a d’altres les meravelli, que una que deixi indiferent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.