La vida a Montfermeil

AMontfermeil, municipi del departament de Sena Saint Denis (Illa de França) que formaria part de la banlieue parisenca, una nit del 2007 va haver-hi la primera representació d’una adaptació d’Els miserables canviant la temàtica de l’espectacle son et lumière, que, des del 1995, posava en escena episodis de la història de la localitat. Amb la participació d’habitants del lloc, n’hi va haver més, de representacions d’Els miserables, fins al 2013, de manera que és possible que Ladj Ly ho tingués present en posar títol al seu primer llargmetratge de ficció, que transcorre a Montfermeil, on va néixer, on continua vivint i on ha enregistrat nombroses imatges (com ara les reunides a la web documental 365 Jours à Clichy Montfermeil) que s’allunyen dels clixés sobre la banlieue trameses pels mitjans que només comuniquen que hi ha violència i droga. A Montfermeil també s’hi fa teatre, sense oblidar que hi viuen hereus d’aquells miserables de la novel·la de Victor Hugo.

Quasi la meitat del metratge de Los miserables, de Ladj Ly, és una mena d’immersió prou tranquil·la en un barri al qual hi arriba un nou policia, provinent de Cherbourg, que s’afegirà a una patrulla de la Brigada Anticriminal de Montfermeil formada per un blanc racista i un negre de la banlieue considerat un traïdor pels del seu món. Allò que vol mostrar-se és la diversitat de vida del lloc, la lluita per la supervivència i els tripijocs de gent abandonada a la seva sort, els conflictes, però també la solidaritat, entre els membres de les diferents comunitats. Sense maniqueismes que condemnen d’entrada els policies, considerats també uns miserables per la seva extracció social i les seves condicions de vida. Tanmateix, hi ha un moment en què una guspira s’encén i esclata una violència filmada amb molta energia, però que, convertint-se alhora en espectacle, sembla arribar com si fos inevitable: com si el film, tot i voler mostrar una altra realitat, no pogués escapar-se’n i, potser, tampoc volgués fer-ho.