Greta Van Fleet, quasi famosos

Ni “salvadors del rock”, que és la missió que molts semblen haver-los volgut encomanar, ni “vulgars imitadors de Led Zeppelin”, que és la desconsideració amb què molts altres han menystingut la fulgurant irrupció de Greta Van Fleet (quatre nois de Michigan d’entre 20 i 23 anys, tres dels quals germans) en l’escena del rock internacional. Aquesta és la impressió que vam endur-nos, abans-d’ahir, del primer concert a Barcelona (entrades exhaurides al Sant Jordi Club) dels principals responsables (amb permís de Bohemian Rhapsody, la pel·lícula de Queen) que una jove generació hagi pres contacte amb el rock èpic i exuberant encunyat als anys setanta.

Culminant una gira europea que havia d’haver-se fet l’hivern passat si una infecció respiratòria del cantant no ho hagués impedit, a Greta Van Fleet els va faltar, potser, les insaciables ganes de menjar-se el món que pertocaria a un grup de la seva edat però van demostrar, en canvi, tenir el que més importa (cançons, amb menció especial a la gloriosa Age of man, més pròpia, en aquest cas, de grups com Rush que no pas de Led Zeppelin) i un cantant, Josh Kiszka, que n’ha d’aprendre molt per moure’s per l’escenari com ho feien els seus herois però que, en canvi, té unes facultats vocals certament impressionants. No són cap broma, però caldrà seguir-los la pista per veure si són alguna cosa més que l’enèsim grup incapaç d’estar a l’altura de les expectatives generades.

Qui té, també, uns quants números de fer-la grossa és Yola (nominada al Grammy de millor artista novell que Greta Van Fleet ja van guanyar el febrer passar). La britànica va obrir la nit amb un xou voluptuós i la va acabar cantant The Weight (The Band) amb la família Kiszka. El temps, com sempre, dirà.