Cultura

Una joia per als amants de Llull

El Departament de Cultura de la Generalitat ha adquirit un manuscrit, fins ara desconegut, que data del segle XIV i que és un fragment d’una de les primeres còpies que es van fer de l’obra Llibre de Santa Maria, de Ramon Llull, escrita l’any 1290.

El manuscrit és de pergamí, està escrit a dues columnes i amb rúbriques de color vermell, tal com indicava Llull que s’havien de fer les còpies de les seves obres. Aquest fragment de la còpia de l’obra de Llull té un gran valor patrimonial, tant per la seva antiguitat com per la seva proximitat a l’obra original, segons han indicat fonts del departament.

Es tracta d’un full de pergamí que conté quatre pàgines del Llibre de Santa Maria. Seguint l’edició que va publicar Salvador Galmés a Palma l’any 1915, el fragment del manuscrit comprat es correspon amb la part final del capítol 24 i la inicial del 25. En aquesta part, Llull hi escriu: “...L’ermità demanà a Laor si sabia ques consolació? Respòs Laor e dix que consolació és ço que dona remey d’alcuns greuges per alcuna satisfacció. D’aquesta consolació, dix Laor, volem loar Nostra Dona en esta manera...”

El Departament de Cultura ha dipositat el pergamí a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on serà restaurat i es posarà a l’abast dels investigadors de l’obra de Ramon Llull.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Mirador

M’agrada més la realitat que el cinema

Denuncien la retirada d’un mosaic i una escultura de Subirachs a l’edifici Mercuri de Barcelona

Barcelona

Un embaràs de premi

BARCELONA
Suu
CANTAUTORA

“Hi ha molt fantasma escrivint cançons”

BARCELONA

Una gala en el “pitjor moment”

BARCELONA

Vides en crisi

girona

Sogood: 360 graus de música

olot
La música acompanya l’enrenou d’una edat
Crítica
teatre

La música acompanya l’enrenou d’una edat

Un polític sense idees
Crítica
cinema

Un polític sense idees