Cultura

La imatge menys feliç de Girona

El títol no ajuda gaire a aixecar l’ànim, però és que el tema del nou cicle de conferències que coorganitzen l’Institut d’Estudis Gironins i el Museu d’Història aborda l’estampa menys fotogènica de la ciutat. Caresties, calamitats, adversitats, terratrèmols, pestes, aiguats, setges: la llista de catàstrofes proposada com a enunciat ja prevé sobre la matèria d’aquest cicle que s’endinsa en els períodes més foscos de la història de Girona, des de l’època medieval fins a l’edat moderna i el principi del segle XIX.

Organitzat en col·laboració amb la Biblioteca Carles Rahola, seu de les conferències, el cicle arrenca avui, a les 7 de la tarda, amb una anàlisi del mercat de cereals del segle XIV a la ciutat, en plena època de carestia, a càrrec de Joel Colomer. Les sessions següents, fins a un total de deu, es prolongaran fins al 26 de maig, i tindran com a ponents Josep M. Nolla, que parlarà del setge de Girona de 1285 (28 de gener); Albert Reixach, que referirà la gestió i la memòria de les inundacions a la Girona medieval i moderna (4 de febrer); David Garcia Aliaga, que situarà Girona a l’epicentre dels bombardejos (11 de febrer); Eduard Canal, que tractarà dels ponts trencats (3 de març); Antoni Riera, que referirà els sismes que van sacsejar la societat baixmedieval, i els rituals expiatoris que van comportar (10 de març); Cristina Ribot, que explicarà el paper de les bàrbares en el setge de 1809 (14 d’abril); Lídia Donat, que documentarà l’atac al Call de 1391 (28 d’abril); Anna Gironella, que s’endinsarà en la pesta de 1650 (12 de maig), i Sandrine Victor, que parlarà de la infame Yersinia pestis, que va infectar nombrosos gironins a la Girona de final de l’època medieval (26 de maig).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.