Còmic

MIGUEL GALLARDO

IL·LUSTRADOR DEL LLIBRE ‘RUBIANES SOLAMENTE’

“L’humor de Rubianes era com el de Makoki: gruixut i groller”

Gallardo, un dels pares de l’‘underground’ català (‘Makoki’) i de la novel·la gràfica (‘Maria i jo’), il·lustra de manera personal els monòlegs de Rubianes a ‘Rubianes, solamente’ (Random)

Per què creu que el van triar a vostè per il·lustrar uns textos de Pepe Rubianes?
Potser perquè en l’època de Rubianes els nostres cercles es tocaven, al Raval freqüentàvem els mateixos bars. Potser perquè el tipus d’humor que tenia Rubianes podia ser una mica Makoki: gruixut i groller. O per la meva capacitat de jugar amb el pastitx, perquè és impossible fer alguna cosa convencional amb Rubianes. O potser perquè no quedava ningú més.
Què és el que li ha costat més?
No és el mateix Rubianes vist al teatre que llegit. He hagut d’afegir-hi una capa més; si no, la cuina no funciona. Una capa que contrasti amb els textos perquè ho faci més graciós. És a dir, que el meu dibuix faci la funció del gest del Rubianes.
Quin salt ha representat aquesta obra en relació amb el seu treball anterior?
Aquesta manera d’interpretar un personatge real no és nova per a mi. Vaig fer un llibre sobre Franco, El Baile de los Caídos, amb José Trabajo (Planeta), que representava que el dictador tornava com a zombi per fer-ne una altra de grossa. I vaig crear tot tipus de materials falsos, tota mena de pastitxos amb l’aparició de polítics i personatges actuals. Amb l’experiència d’aquest àlbum vaig afrontar el llibre de Rubianes i em vaig tancar a casa tot un mes.
En la seva obra, les referències a l’educació franquista hi són ben presents.
No puc dir que amb el llibre sobre Franco volgués passar comptes, però sí que vaig agafar tota la mitologia franquista i em vaig divertir molt. Amb Rubianes també he volgut jugar amb molts referents.
A les llibreries no sabien en quina secció posar el llibre de Franco perquè no encertaven a classificar-lo. Com definiria ‘Rubianes, solamente’?
És una mena de llibre que es porta molt ara, com el que ha fet Sergio Mora de Chiquito de la Calzada, en què prens un personatge i en certa manera te l’apropies o fas un diàleg amb ell. L’alternativa de treure tota l’estona Rubianes parlant no té massa sentit. Es tracta de fer un treball d’autor però encaixant el seu univers en el teu o a l’inrevés. El monòleg de Las tapas, molt famós, no l’he fet ben bé Mariscal, però sí a l’estil Sisa, perquè hi lliga molt. Jo m’ho passo bé i el que surt és graciós. Per exemple, m’agrada la incorrecció política dels monòlegs sobre Àfrica, dels quals aporto una falsa portada de Tintín al Congo. És bonic, perquè Tintín i Rubianes són dues personalitats ben allunyades.
Quines virtuts ha descobert de Rubianes?
Per materials que em van passar la germana de Rubianes i l’editorial, he descobert com de ben articulat tenia el que la gent interpretava com a improvisació, perquè passava d’una cosa a l’altra en el moment que menys t’ho esperaves. I el que també tenia molt de bo Rubianes és el tempo, com anava encaixant cada element en el moment precís. I ho explicava amb la seva expressió de nen petit que acaba de fer una malifeta grossa i l’han enxampat. Per mi, Rubianes era també el graciós que hi havia en cada colla i que de cada història en treia alguna cosa per fer-te riure. També hi havia el que no parava d’explicar acudits però no tenia cap gràcia...
Què faria ara Rubianes?
Cagar-se en tot. De fet, va començar-ho tot, ell, cagant-se en Espanya i tot allò que deia. La primera demanda que li va caure va ser de l’Abascal, quan encara no era conegut però apuntava maneres. El problema que tindria és la seva incorrecció política, que ara segurament el faria relliscar i li caurien calbots per tots costats. Li agafaria un infart, perquè estem en un moment en què la gent té la pell molt sensible.
En la seva etapa ‘underground’ va quedar saturat del seu personatge Makoki, després va tenir un gran èxit amb la novel·la gràfica ‘Maria i jo’. Ha quedat saturat també d’aquest èxit?
El tema de Maria ara ocupa un 60 per cent de la meva vida, perquè arran de l’èxit vaig esdevenir, a més de dibuixant, un pare que parla d’un problema, que en el meu cas era l’autisme. Viatjo molt, faig xerrades, parlo amb altres pares. La diferència amb Makoki és que el que faig ara té un sentit, estic ajudant gent i hi estic molt implicat perquè formo part de tot això. Un altre tema és que a vegades també em saturi tot això i necessiti tornar a un punt friqui per desestressar-me una mica.
Com està la seva filla Maria?
Estem en un moment complicat perquè ara ja té vint-i-cinc anys i ens ha fet pensar en la propera fase, que és que jo i la seva mare ens anem fent grans. I en el meu cas s’hi ajunta que jo he hagut de cuidar especialment la meva mare i la meva filla. Per això aprofito per fer coses com Rubianes, solamente, perquè se me’n vagi una mica la bola.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA