La història dels jueus catalans, en un atles

En quines viles i ciutats van viure els jueus a Catalunya? On eren els nombrosos calls? Com s’organitzaven? Quins impostos pagaven? A què van contribuir? Quins esdeveniments històrics van protagonitzar? On es conserva el passat jueu de Catalunya? Qui són ara els jueus catalans? Quantes comunitats jueves hi ha avui? Aquestes i altres preguntes les contesten l’especialista en la història dels jueus a Catalunya Manuel Forcano i l’historiador Víctor Hurtado en una obra magna que acaba de veure la llum publicada per Rafael Dalmau Editor: Atles d’història dels jueus de Catalunya.

L’atles incorpora més de 140 mapes i més de 30 taules i gràfics, que permeten repassar pas a pas la presència de les comunitats jueves en terres catalanes des de l’antiguitat tardana fins als nostres dies. Així, en el llibre queden reflectits amb tot detall els diversos aspectes de la vida quotidiana dels jueus, sobretot durant l’edat mitjana: calls, sinagogues, banys rituals, forns, escorxadors, cementiris, fiscalitat, cultura o conflictes.

Segons els autors, “l’atles posa en evidència una història difícil, condicionada per prohibicions i reglamentacions de tota mena, per abusos i discriminacions, per la pesta i els avalots, que també cal emmarcar amb una destacada esplendor cultural, literària, filosòfica i científica”.

Amb l’atles, els lectors poden repassar fil per randa la història dels jueus catalans en uns mapes i gràfics que detallen migracions, calls, sinagogues o fets tan concrets com l’origen dels deutors d’una aljama important com la de la Bisbal d’Empordà durant el segle XIV. En el llibre hi ha també un índex per localitzar tot el llegat patrimonial dels jueus catalans i una relació detallada de les personalitats jueves més importants. “És, en definitiva, una fotografia de la geografia jueva a la Catalunya del passat i de l’actualitat”, segons l’editorial.

L’Atles d’història dels jueus de Catalunya, un dels pocs atles d’història dels jueus existents arreu del món, certifica que hi ha hagut, tot i l’expulsió del 1492, una presència continuada de jueus a Catalunya des de l’antiguitat fins ara i que aquesta presència va ser general arreu, llevat de la Val d’Aran i de les valls més recòndites del Pirineu. També palesa que hi havia calls en cinquanta viles i ciutats catalanes, una organització fiscal pròpia i que tot plegat ha deixat una presència important en la toponímia.

El llibre, que els autors consideren que és un primer trasllat a mapes de les dades de què disposen fins ara, “en espera que puguin ser ampliades, corregides i completades en edicions posteriors”, està estructurat en un ordre cronològic que presenta en vuit capítols la història dels jueus catalans.