Cultura

Crítica

dansa

Memòria d’un temps fugit

El cos del ballarí conté, sota els plecs de pell tensada, la memòria d’un temps fugit. En la respiració pausada i amb els primers acords de la bella i encisadora Tabula rasa, d’Arvo Pärt, Andrés Corchero emergeix al bell mig de l’escenari en un posat fràgil i llunyà.

Amb la mirada perduda i el cos afligit, el ballarí inicia un moviment pausat que el connecta amb el llegat generacional que el precedeix –i posseeix–, i del qual participa. Atrapat pel record d’una presència –i que interpreta amb la càrrega d’una petita banqueta que li penja de les espatlles–, l’artista es proposa de retre homenatge a un ésser estimat del qual mai es va poder acomiadar. Amb aquesta declaració d’intencions i amb la certesa que la mort no és res més que un estadi de la vida, sempre dilatant i en constant transformació, Corchero pren el testimoni i es lliura a les vicissituds que aquesta comprèn. Del desconsol al goig i de l’absència a la presència, els dos solos interpretats –Padre i Camí de silenci– es fonen en una reeixida proposta formal que troba en el moviment –però també en la paraula, a través del debut de la seva filla, Rita–, i en la música, una emotiva i colpidora al·legoria a la vida.

Així, amb l’actitud serena i contemplativa d’un asceta –recordem els treballs anteriors amb els seus mestres japonesos de la dansa Butoh, Kazuo Ohno i Min Tanaka, amb qui comparteix diferents espectacles–, Corchero vol trencar les convencions i furgar en els límits de la creació; un procés d’introspecció i valentia que s’assenta en la fugacitat de l’existència. En aquest procés d’investigació, Corchero estableix connexions amb altres disciplines i dibuixa una ars combinatoria on el gest consumit del moviment es deixa seduir pel so dels mots i els acords en un procés regeneratiu del qual el seu cos es fa ressò. Les col·laboracions amb el pianista Agustí Fernández o el compositor i improvisador Joan Saura, a qui –recordem– aquest mateix diumenge dedica, juntament amb Fernández, Liba Villavecchia i Nuno Rebelo, La música del teu nom, en són un exemple.

Absències, un viatge captivador al fons de l’ànima. Retrobar-nos per acomiadar-nos d’aquells a qui no vam poder dir adeu.

Absències
Composició escènica i dansa: Andrés Corchero
Mercat de les Flors, 16 de gener


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La història de Catalunya demana respecte

barcelona

La cultura, més forta i propera

girona

Els amics de Mario

salt

Una inversió en literatura

Barcelona

Johnny Depp, un activista a la Berlinale

Berlín

‘Dolors’, la primera sèrie al teatre, demà a Girona

GIRONA

Alanis Morissette farà un concert el 17 d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona

Barcelona

Santi Vila presenta les escriptures de casa seva al jutjat d’Osca per fer front a la fiança de Sixena

Barcelona
YASMINA KHADRA
NOVEL·LISTA ALGERIÀ

“La corrupció és arreu on ha arribat l’home, és planetària”

barcelona