Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines

El llibre, d'Edicions Vitel·la, es va presentar ahir a l'Escala

Quan la primavera és més esplèndida i vital i la tradició procura girar l'esquena als cementiris, Edicions Vitel·la decideix presentar el llibre de Judit Pujadó, ahir a la sala d'actes de la biblioteca Víctor Català de l'Escala. «Trobo que els cementiris són sempre molt buits i, de la poca gent que hi ha, la majoria són dones; elles són les cuidadores», ha comentat a El Punt l'autora, que es queixa de la poca documentació que hi ha. Hi va poca gent i pocs ajuntaments han dedicat esforços a senyalar les tombes, els monuments, d'interès dels seus cementiris. «Hi ha poques plaques i poca informació i, si és un nínxol, encara és més complicat», lamenta Pujadó, conscient dels retrets que rebrà: «Estic preparada per rebre crítiques d'oblits, que introduiré en altres edicions, si es fan.»

A la introducció fa una declaració: «He caminat per vint-i-set cementiris gironins sense esperar res en concret, però hi he trobat moltes coses. Moltes històries personals i col·lectives. Un reguitzell de guerres deixant esteles en forma de monuments. Monuments, uns fets de restes, altres, de sumes. Hi ha restes d'artistes estimats per conciutadans que un dia, el de la seva mort, es van sentir un xic orfes.» Pujadó proposa els cementiris de Banyoles, Besalú, Begur, Cadaqués, Caldes de Malavella, Calonge, Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Girona, Juià, Llagostera, Llofriu, Lloret, Meranges, Olot, Palafrugell, Portbou, Puigcerdà, Queixans, Ripoll, Romanyà, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar, Verges i Vilamacolum. «Que només fossin 25 va ser difícil. La selecció ja ha estat un repte; hi ha uns cementiris ineludibles pel seu valor patrimonial; després, he procurat que n'hi hagués de totes les comarques, de muntanya i de la costa. Amb la Gemma [Garcia, l'editora] vam mirar que hi haguessin pretexts, que els relats no fossin reiteratius», revela aquesta autora de Palafrugell, a qui agrada fer tots els papers de l'auca. Pujadó confessa els seu interès per Maria Àngels Anglada i Mercè Rodoreda a les quals dedica els dos darrers capítols: les dues tombes. De l'escriptora que reposa a Vilamacolum i de l'enterrada a Romanyà n'usa texts, tal com fa amb fragments de l'obra de Josep Pla. «M'interessen ells i Pla.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA
Cultura

Adeu a Lorena Velázquez, la reina del cinema fantàstic

novetat editorial

Laurent Binet presenta una novel·la epistolar i detectivesca

Barcelona