Delicadesa i emocions

Autora d’All mirrors, un d’aquells discos que tothom sembla haver-se posat d’acord per enaltir com un dels millors de l’any passat, la nord-americana Angel Olsen va tornar diumenge a Barcelona sense el pretext d’un festival (el bulliciós Primavera Sound, en el qual va actuar el 2014 i el 2017) i amb format de septet, en contraposició a un controvertit concert ofert en solitari fa menys de dos anys a la Sala Barts. Fons lluminós amb una escala com la de Gloria Swanson a Sunset Boulevard, rigorosa indumentària negra entre els músics (incisius violoncel i violí inclosos) i un públic, molt divers generacionalment, prestant gran atenció al que passava a l’escenari de Razzmatzz des del moment en què, a les nou en punt, i mentre uns quants se sorprenien per Whatsapp de la mort de Kobe Bryant, va començar el xou.

Creant atmosferes íntimes i etèries des del primer instant, i reforçada per un so extraordinari, Angel Olsen va agafar ben ràpid el control del recital i, durant una mica menys d’una hora i mitja, combinant els teclats amb la guitarra elèctrica, va passejar-se per la intensitat emocional, sovint un punt barroca, d’All mirrors –8 dels 14 temes del concert– i per moments de cruesa extrets dels igualment reivindicables Burn your fire for no witness, Woman o Phases. Cançons de pop fosc i preciós, cançons també de guitarres en primer pla i un final deliciós, Chance, amb la protagonista de la nit imposant-se com a crooner. En finalitzar el concert, i segons es deduïa del seu Instagram, Angel Olsen va anar a cruspir-se un greixós kebab al carrer Marina. Abans, però, havia impartit una lliçó de pop emocional, sofisticat i delicat, apte, només, per als paladars més fins.