Picasso s’enjoia
La gran exposició de l’any al museu de l’artista farà una immersió profunda en els seus ornaments inèdits
Ni ho sabem tot ni ho hem vist tot de Picasso. Però no tots els museus volen anar més enllà dels llocs comuns picassians. Per al museu barceloní de l’artista, trepitjar nous terrenys del mestre sí que és una de les seves ambicions. Ho va demostrar la temporada passada amb un doble projecte expositiu simultani del Picasso poeta (i que encara es pot visitar, fins al març), i persistirà en la programació d’aquest any amb el Picasso joier.
Picasso va ser capaç de fer ornaments de potència poètica amb petxines, pedretes, trossos de fusta i ossos d’animals que recollia a les platges del sud de França. La ceràmica i els materials nobles també el van inspirar a gestar escultures minúscules per embellir els cossos de les seves dones i dels seus fills. Un treball fet en la intimitat per a la intimitat que ara per primera vegada agafarà una dimensió pública amb l’exposició Picasso i les joies d’artista (a partir del 8 de maig).
Emmanuel Guigon, director del museu i cocomissari de la mostra, parla de l’amor com la força que va fer germinar tots aquests delicats objectes, “completament desconeguts”. També hi haurà espai per a l’amistat, en aquest projecte, amb un àmbit dedicat a les joies que van crear els col·legues de Picasso: Manolo Hugué, Juli González, Francisco Durrio i Pablo Gargallo. Amor, amistat i creativitat desbocada de moltíssims autors més que van dotar la joieria d’ànima artística sota l’influx picassià: André Derain, Niki de Saint-Phalle, Lucio Fontana o Louise Bourgeois.
El Picasso enjoiat promet ser estel·lar. Però al museu del carrer Montcada hi passaran més coses aquest 2020. L’altra gran exposició de l’any és Els quaderns de Picasso (a partir del 20 de novembre). Aliada amb les noves tecnologies, mostrarà la totalitat dels dibuixos que va fer l’artista en les seves llibretes. 175 llibretes van acompanyar el seu procés creatiu al llarg de la seva vida. El museu barceloní en conserva dinou, les que va omplir d’infant i d’adolescent. Del geni primigeni també en sabrem i en veurem més coses noves.
No cal que les exposicions siguin de gran format per tenir l’etiqueta d’importants. Jamais (a partir del 8 de maig) té tot el sentit del món amb una sola peça que feia 80 anys que estava desapareguda. La va crear l’artista Óscar Domínguez i va lluir en una de les exposicions d’art surrealista més impactants, la del 1938 a la Galerie Beaux-Arts de París. No se’n va tornar a saber mai més res. Sí se sabia que Domínguez l’havia regalat a Picasso. L’equip del museu es va proposar buscar-la. I l’ha trobat amagada en un magatzem de la família de l’artista. Ara s’està restaurant per tornar a lluir en plenitud.
Diàlegs contemporanis
El programa expositiu també tindrà moments per al Picasso gravador sota l’ull de Brigitte Bear, la que en va ser una de les seves principals expertes; per a l’artista que va iniciar Picasso en l’escultura, Emili Fontbona (l’excusa per reivindicar-lo en una petita mostra és que l’historiador de l’art Francesc Fontbona ha donat tres bronzes al museu), i per a l’art contemporani en diàleg amb les obres picassianes: Hélène Delprat i Carlos Pazos idearan unes instal·lacions molt especials.
Aquest 2020 serà l’any que es començarà a remodelar la col·lecció permanent. Guigon vol que sigui més temàtica i menys cronològica. I, sobretot, que els perfums que desprengui arribin fins a les exposicions temporals (i a la inversa). El perfum del Picasso que es va fer artista a Barcelona.
