El premi Bertrana rep 77 originals i anunciarà el guanyador a finals de juny
Els Premis Literaris de Girona han rebut fins ara un total de 196 obres i, si res no ho altera, és previst de fer la festa el dimarts 22 de setembre a l’Auditori
Els noms dels guanyadors dels Premis Literaris de Girona es coneixeran a finals de juny, mitjançant un comunicat, com es va començar a fer l'any passat. Així mateix, la Fundació Prudenci Bertrana, que els convoca, va anunciar ahir mitjançant una nota de premsa que el dimarts 22 de setembre s’atorgaran tots els premis, amb els llibres ja publicats, durant la festa de proclamació, a l’Auditori de Girona. “Si les condicions del desconfinament ens obliguen a fer canvis, n’informarem més endavant”, s’ha remarcat.
En concret, a la 53a edició del Bertrana de novel·la, el més antic i més important del cartell en dotació econòmica (30.000 euros aportats conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Columna Edicions Llibres i Comunicació, SAU), hi concorren 77 obres, un augment molt significatiu respecte de la passada edició, en què se’n van presentar 51, i 61 en l’anterior. La gran majoria d’autors han optat pel pseudònim. El jurat d’aquest guardó està format per Montse Barderi, Xavier Cortadellas, Glòria Gasch, Gemma Lienas i Care Santos. Pel que fa el 43è Miquel de Palol de poesia, dotat de 2.400 euros, es decidirà entre 70 originals (pels 86 de l’any passat), i els 6.000 euros del 35è Ramon Muntaner de literatura juvenil seran per a una de les 28 obres presentades (vuit més que l’any passat). El jurat està format per Lluís Calvo, Teresa Costa-Gramunt, Rosa Font, Pere Gimferrer i Víctor Obiols (Premi Palol); i per Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martí, Montse Martín i Francesc Miralles (el Muntaner).
Pesos pesants en assaig
Quant al 41è Rahola d’assaig, amb la mateixa dotació, s’hi han presentat 21 treballs, més del doble que el 2019. El jurat, que està format per Francesc-Marc Álvaro, Margarida Casacuberta, Ingrid Guardiola, Josep Lluch i Joaquim Nadal, ho tindrà difícil enguany, només tenint en compte alguns dels autors que s’hi han presentat a pit descobert (és a dir, sense pseudònim). Hi destaquen, entre altres, Antoni Martí Monterde (amb un assaig sobre Santiago Rusiñol), Xavier Febrés Verdú (Josep Pla), Eusebi Ayensa Prat (un Homenatge a Grècia) i Rosa Maria Gil Tort, presentant les correspondències entre Carles Rahola i Manolita. Altres pesos pesants són Carme Arnau (Maleïdes les guerres... La guerra en l’obra de Mercè Rodoreda), Blanca-Llum Vidal (Il y a, una regió vaga i tanmateix infinitament precisa entre Lévinas i Blanchot) i Josep M. Sala Valldaura (La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic). Els únics premis que encara continuen oberts són el Lletra a la millor iniciativa digital sobre literatura catalana, al qual es poden presentar candidatures fins al 30 de juliol, i el Cerverí de cançó, organitzat amb Catalunya Ràdio, iCat.cat i la revista Enderrock, que es pot votar fins al 14 de setembre.
