Hi ha moltes Rússies

Victoria Lomasko (Sérpukhov, Russia, 1978) és una periodista completa. Redacta i pren imatges. Fa de reportera gràfica en el sentit estricte, no porta a sobre una càmera i uns objectius, sinó un bloc i un llapis. Les seves fotos són dibuixos. I d’aquesta manera fa les seves cròniques amb un estil singular que ara es recull en el llibre d’imatges i paraules Altres Rússies, que amb traducció al català de Marta Nin posarà a la venda el dia 18 vinent Godall Edicions.

Altres Rússies, com diu el títol, és un intent de fer visibles corrents, esdeveniments, associacions i persones que mostren la seva disconformitat amb la visió unidireccional que vol expressar Putin com a exemple del que és el país. En contra del silenci oficialista, la periodista dibuixa amb traç gruix i expressionista les Rússies que el sistema vol amagar. Per exemple, el país de la comunitat LGBT. Lomasko explica i il·lustra els esdeveniments del festival de cinema LGBT Colze a Colze que ella va cobrir i en el qual, a més dels avisos de bomba, es van infiltrar membres del partit nacionalista Rodina, que van repartir paquets en què hi havia sogues i pastilles de sabó, en al·lusió als camps de concentració nazis, amb el missatge “Des de Rússia amb amor”.

El llibre, a banda de ser una eina de denúncia, és també un retrat costumista de Rússia i els seus habitants. En l’apartat En femení, inclòs al seu torn en el conjunt en què parla d’Invisibles, l’autora es fixa en dones. “No mostro només persones concretes, sinó també arquetips com la dona soltera i pansida, la borratxa, la vulgar, la velleta soviètica i esquerpa...”, escriu.

En aquest viatge viscut per altres Rússies, Lomasko entra també a reformatoris on dona classes de dibuix a joves.

En aquest periple pel país, l’autora es fixa també en l’església de cristians ortodoxos en un país en què durant molts anys el règim soviètic va prohibir qualsevol expressió religiosa . També esbrina la realitat de la prostitució al seu país i fa un recull de les manifestacions en què ha assistit per ser testimoni del que hi anomena Enrabiats, que inclou des de les protestes dels nostàlgics del règim soviètic fins a conflictes laborals com la plantada que van protagonitzar els camioners. També s’endinsa a zones rurals per esbrinar quines són les problemàtiques escolars en petits nuclis.

Lomasko parla amb els protagonistes de les històries i en els textos surten reflectides les opinions dels implicats en cadascun dels temes que tracta.

Per fer els reportatges que inclou el llibre l’autora ha invertit vuit anys. “Intento donar al lector espectador una idea dels canvis que han tingut lloc en la societat russa. Jo els considero com a petites històries de gent corrent que abracen un ampli context politicosocials”, explica l’autora.