Cultura

Elliott Murphy, instint de supervivència

L’infatigable cantautor nord-americà, amb un ampli historial de concerts memorables per tot Catalunya, publica les seves memòries

Murphy, titllat en els seus inicis de “nou Dylan”, va fer un ‘cameo’ a la pel·lícula ‘Roma’, de Fellini

Els seus concerts, sovint en acústic i amb l’acompanyament del tímid però infal·lible guitarrista normand Olivier Durand, han fet passar grans nits a un munt de catalans. Hostalets de Balenyà, a Osona, on ha actuat en catorze ocasions entre els anys 1999 i 2017, el té com un fill pròdig. I a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, la Garriga i Mataró, entre altres municipis, no són pocs els que han renovat la seva fe en el rock-and-roll gràcies a la seva inqüestionable entrega i la genuïnitat que traspuen cançons com Rock ballad, Drive all night, How’s the family i On Elvis Presley birthday.

Elliott Murphy (Long Island, Nova York, 1949), però, tot i la seva condició actual de rocker humil, pròxim i sempre tocant de peus a terra, figurava als anys 70, quan estava en nòmina de grans discogràfiques com Polydor i RCA, en els primers llocs de sortida en la carrera per convertir-se en allò que, amb insistència, se’n deia “un nou Dylan”. Un conjunt de circumstàncies atribuïbles, en molts casos, a l’atzar més que a qualsevol altre factor, però, van fer que la plena no li toqués a ell sinó als seus bons amics Bruce Springsteen, Billy Joel i Lou Reed, que, tanmateix, sempre han dedicat sincers elogis a l’obra de Murphy. “Avui, amb més de trenta-cinc àlbums i més de dos mil cinc-cents concerts a les espatlles, encara em mantinc dempeus, i això explica alguna cosa al voltant de la meva habilitat per sobreviure en un negoci on l’èxit pot mesurar-se només així: supervivència”, conclou el músic a The last rock star: memorias de un outsider (Varasek Ediciones), un llibre publicat, almenys de moment, només en castellà que inclou també un recull de poesia i una novel·la, Tramps, firmats per Murphy mateix.

Vida parisenca

Instal·lat des de fa més de trenta anys a París, on l’any 2012 va rebre la medalla de la ciutat i l’any 2017 va ser condecorat cavaller de les Arts i de les Lletres pel ministre francès, Elliott Murphy revisa en aquest llibre de memòries la seva vida i obra, que va començar, en l’àmbit discogràfic, l’any 1973 (“Elliott Murphy es convertirà en un monstre!”, deia el Village voice d’Aquashow, un debut publicat el mateix any que el Greetings from Asbury Park, NJ de Springsteen) i que, després del desencís per part d’RCA en veure com Murphy, més que en estrella, es convertiria en artista “de culte”, va anar derivant cap a discos independents amb molta menys llum pública.

Murphy, en el llibre, escrit tan fabulosament com moltes de les seves cançons, recorda el seu pare, un emprenedor que va inventar-se un espectacle aquàtic (Aquashow, precisament) de gran èxit durant els anys 50 però que va morir d’un infart quan el músic tot just era adolescent; retrata amb punteria la Nova York de les dècades dels 70 i 80 (insistint en la complexitat d’un personatge com Lou Reed i desmitificant algú com l’artista Jean-Michel Basquiat), i rememora el seu primer enamorament d’Europa, quan, de viatge amb el seu germà Matthew, músic de la seva primera banda, va acabar, fins i tot, fent un cameo en la pel·lícula Roma de Fellini.

Un anunci de Just a story from America (1977), l’últim dels seus discos per a una multinacional, assegurava que Elliott Murphy podria escriure un llibre però havia acabat escollint el rock-and-roll. Ara que ja ha sobreviscut al rock-and-roll, publica un llibre que el ratifica com a mestre de la narració. “Al final, Elliott... tot ha anat bé, no trobes?”, li va dir Lou Reed l’última vegada que van coincidir a París. L’èxit, en efecte, és haver sobreviscut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cobla global

girona
JORDI CERVERA
ESCRIPTOR

“La cuina demana molt temps, molta reflexió i una gran experiència”

badalona

Buit creatiu i existencial

Barcelona
Crònica

Art antivigilància

Un tast de...
‘Família’, Natalia Ginzburg

Ginzburg i la família

La nova Associació Balada del Sabater d’Ordis es presenta avui a Castelló

castelló d’empúries
Crítica
cinema

Actuació corprenedora

‘[REC]’ obre una nova sala 4DX de Filmax

L’anhel tan humà de comunicar-se

Barcelona