Cultura

Una enciclopèdia viva

La Universitat de Girona presenta una nova edició digital, ampliada i en constant actualització, del ‘Diccionario de Filosofía’, l’obra cabdal de Josep Ferrater Mora

Terricabras sosté que no hi ha cap obra d’una sola mà “més completa i consultada”
Durant dos mesos l’accés a les més de 4.300 entrades serà gratuït, i després valdrà 9,90 l’any

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona (UdG) va presentar ahir la versió digital ampliada del Diccionario de Filosofía de Josep Ferrater Mora (Barcelona, 1912-1991), l’obra de filosofia de referència en llengua castellana i la més consultada en l’àmbit hispanoamericà. Ferrater Mora, “el filòsof català més important del segle XX”, com s’hi va referir el director de la Càtedra, Joan Vergés, va començar-hi a treballar per encàrrec d’un editor sud-americà a l’exili de l’Havana, segons diria més tard, per necessitats econòmiques. La primera edició va sortir a Mèxic el 1941, en un sol volum de prop de sis-centes pàgines. El 1979, quan va veure la llum la sisena edició i l’última que va preparar personalment, per a Alianza, l’obra havia crescut fins a ocupar quatre densos volums, el mateix nombre que té l’edició de 1994 publicada a Ariel, amb les seves inconfusibles sobrecobertes morades, que va posar al dia Josep M. Terricabras en agafar el relleu del projecte a la mort del filòsof.

D’aquella última revisió en fa, doncs, més de 25 anys, i havia arribat el moment de plantejar una presentació actualitzada que ja no tindria el paper com a suport i que hauria d’incorporar les eines de la xarxa, per tal que continués sent una obra útil i, sobretot, a l’abast de tothom. El propòsit ha requerit quasi quatre anys de feina que han conclòs amb la digitalització, ampliació i actualització del Diccionario de filosofía presentat ahir en videoconferència per Vergés i Terricabras, director honorari de la Càtedra, acompanyats de Clifford Cohn, de la Ferrater Mora Foundation, i Adela Cortina, catedràtica d’ètica de la Universitat de València. Es compleix, d’aquesta manera, el desig de Priscilla Cohn, vídua de Ferrater Mora, que “el Diccionario sigui viu”.

Des d’ara mateix, els quatre volums, que ocupaven unes dues mil pàgines cada un, amb més de 4.300 entrades en total, són accessibles des del portal www.diccionariodefilosofia.es , que durant dos mesos ofereix la consulta gratuïta als seus continguts perquè la crisi de la Covid-19 no impedeixi que ningú sigui privat d’una “obra d’altíssima cultura”, va dir Terricabras. El preu de la subscripció, passat aquest període, serà econòmic: 9,90 euros l’any.

“Més que un diccionari, és quasi una enciclopèdia, per l’amplitud de temes que toca i pel detall de les entrades, d’una extensió que les acosta al format de l’article”, va comentar Vergés mentre assenyalava la importància de poder fer, a partir d’ara, cerques afinades per conceptes, autors, matèries o períodes històrics que faciliten l’orientació per aquest oceà de coneixement que Ferrater Mora va anar compendiant al llarg de quatre dècades. La digitalització permet, a més, que es pugui actualitzar amb facilitat, per exemple per afegir-hi noves publicacions dels autors referenciats o els decessos, quan és el cas, i que s’hi vagin incorporant noves entrades, com les 67 inèdites amb què neix el portal, dedicades a conceptes com ara “borrosidad”, “posthumanismo” o “éticas aplicadas”, i a autors com ara Lluís Duch, Raimon Panikkar o la mateixa Priscilla Cohn, filòsofa i defensora dels drets dels animals, que va morir l’estiu passat a Pennsilvània i a qui s’homenatja en la secció “Autor del mes”. Aquestes ampliacions han representat un repte per a la Càtedra, per tal d’“intervenir en l’obra sense potinejar-la ni desnaturalitzar-la”, va remarcar Vergés. Per aquest motiu, ja es va pactar amb la vídua de Ferrater Mora que les noves entrades no superarien el 10% del diccionari, i que sempre serien encomanades a reconeguts especialistes en el camp objecte de definició i d’acord amb criteris d’importància, urgència i qualitat, va detallar Vergés. Una de les que s’hi ha incorporat amb “urgència”, per mitjà de Fina Birulés, ha estat la de Hannah Arendt, una de les grans pensadores del segle XX, “curiosament” absent de les edicions anteriors.

Josep M. Terricabras va insistir que “el Diccionario és una obra excepcional en la història de la filosofia a Occident, el més complet degut a una sola mà i un dels més consultats”, no només per pensadors o estudiants, va remarcar, sinó també per arquitectes, artistes, psicòlegs o dissenyadors. Aquest interès que suscita des d’àmbits tan diversos es deu, segons Terricabras, al fet que “Ferrater Mora tenia la gran capacitat d’exposar de manera diàfana conceptes molt complexos”. El professor gironí el recorda al seu despatx, quan encara treballava en el seu magne projecte, “amb la taula coberta de papers fins al sostre”. És una imatge premonitòria, perquè Ferrater Mora, que també era novel·lista i cineasta, s’havia lamentat sovint que el Diccionario acabaria sepultant la seva obra original com a filòsof, “i en part ha estat així”, concedeix Terricabras.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tornar al claustre

figueres

Guillamino, Serratosa, Za! Rossy, Hanfris Quartet i Manel Rost, a La Marfà

girona
Un tast de...
‘La senyora dels dimarts’, de Massimo Carlotto

El càsting de l’actor madur

Mirador

Sonoritats plenes de sorpreses

Sylvain Prudhomme
No vel·lista

“M’interessen, les pulsions contradictòries”

barcelona
música

Marc Lloret i Oriol Roca, directors artístics del MMVV

cinema

Scorsese ja té data de rodatge per al nou film

cinema

Jared Leto farà d’Andy Warhol en un ‘biopic’

cinema

Comença el festival Subtravelling de Barcelona