Cultura

Secrets i veritats

Los Secretos, grans clàssics de rock espanyol, actuen avui al Fes Pedralbes de Barcelona i demà seran al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

La història de Los Secretos serà la base d’un espectacle musical i també d’una minisèrie

“Hem hagut de superar moltes experiències dolentes, com ara les morts de Canito, Pedro i Enrique, després de les quals vam haver de treballar molt dur per reconquerir el nostre públic. Però res del que hem viscut és comparable amb la situació que estem patint ara, nosaltres i tota la societat. La pandèmia ha posat al descobert la fragilitat del nostre sistema.” Qui parla és Álvaro Urquijo (Madrid, 58 anys), compositor, cantant i guitarrista de Los Secretos, gran clàssic del rock espanyol amb 40 anys d’història –el grup va publicar el 1980 el seu primer single– o més: va ser el 1978 quan els germans Urquijo, Enrique, Javier i Álvaro van formar el grup Tos amb el bateria i cantant José Enrique Cano, conegut com a Canito, la mort del qual en accident de trànsit va anar seguida del canvi de nom i d’un concert col·lectiu d’homenatge, considerat l’acte fundacional de la Movida madrilenya.

Los Secretos ho han fet, ho han viscut i ho han patit tot en el món de la música –el bateria Pedro Antonio Díaz també es va morir a la carretera i la mort d’Enrique, el 1999, va estar a punt de posar fi al grup–, i potser això explica que no s’aturin ni en circumstàncies tan adverses com les actuals: la seva gira del 2020, De Vuelta, té una agenda força atapeïda fins a la tardor. Avui i demà, el grup actuarà a Catalunya amb la seva formació més completa, la de sextet –també fan bolos com a trio–, i un plantejament “més acústic que elèctric i més vocal” per tocar davant d’espectadors asseguts i separats: aquesta nit Los Secretos tocaran al Fes Pedralbes de Barcelona (22 h; de 30 a 45 euros) i demà divendres al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, en un programa doble amb Coque Malla, que obrirà la nit (21 h, 32 i 42 euros).

Evidentment, no és fàcil per a un grup amb tantes cançons memorables preparar el repertori d’un concert: “Hi ha vegada que et tornes boig per intentar satisfer tothom. Sempre intento posar-me en la pell de l’espectador. Per això en els nostres concerts mai no poden faltar un bon grapat dels nostres temes més coneguts, però també dos o tres temes de l’últim disc [Mi paraíso, 2019] i quatre o cinc cançons del nostre fons d’armari: temes menys populars però que ens agraden i no havien sonat gaire en directe”, explica Álvaro, que ha estat durant quatre dècades l’autèntic fil conductor del grup que ara completen Ramón Arroyo (guitarres), Jesús Redondo (teclats), Juanjo Ramos (baix) i Santi Fernández (bateria).

Álvaro és contundent a l’hora de defensar la música en directe en temps de pandèmia: “Estem demostrant que es poden fer concerts amb la màxima seguretat. Per a nosaltres és imprescindible que la maquinària no t’aturi, que es continuï movent l’engranatge, perquè hi ha moltes famílies que depenen d’això. I també és fonamental que la música i la cultura vagin endavant; si més no, jo com a persona, no ja com a músic, no puc viure sense elles. De fet, sense la ciència i la cultura no seríem aquí, però els polítics només se’n recorden de nosaltres quan els convé, i jo els he patit tots, des de la UCD... Si jo fos ministre de Cultura obligaria totes les televisions a emetre espais culturals en horari de màxima audiència.”

El virus ha deixat aparcats un parell de projectes, que reprendran més endavant: un musical sobre la història de Los Secretos, en què també actuarà el grup, i una minisèrie de ficció que recrearà la formació del grup. Encara tenen moltes coses a dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Laurent Binet
NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

barcelona
Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU JAUME MORERA DE LLEIDA

“Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés”

barcelona
Mirador

Tot l’enginy de Hitchcock

La Mercè clou l’edició més atípica sense incidents

barcelona
Rodatge

La Girona ‘quinqui’ de Cercas

Crònica
Mercè Arts del Carrer (MAC)

Del MAC al MEC

Barcelona
Crítica
teatre

Del plany dolorós a la missa més ‘bonista’

El Liceu inaugura temporada amb mesures per la covid-19 i es retroba amb el públic després de sis mesos

Barcelona

El MUME reviu la tragèdia dels camps de concentració

la jonquera