Cultura

‘Surfejar’ la incertesa

El Teatre Lliure convoca el públic a una programació de tardor que repesca produccions del curs passat i obre la via a la participació directa i a l’escola

‘El quadern daurat’, ‘La nostra parcel·la’ o ‘Les tres germanes’ es recuperen del curs passat, aturat per la Covid

“Al Lliure hem après a gaudir de la incertesa que ens ha fet ser més àgils i flexibles mitjançant la confiança.” Així presentava ahir Joan Carles Martel, director del Teatre Lliure, la temporada de tardor que arrenca la setmana vinent. Lluny de maleir les circumstàncies anòmales, accepten el repte de conviure-hi. D’entrada, mantenen els aforaments al 50% però asseguren que, només es permeti obrir fins al 66% (permetent ajuntar grups convivencials) ho podrien fer immediatament. El Lliure força un pas més la seva deriva caps als marges i reforça la finestra digital, així com les intervencions democràtiques que apropen l’escena a l’espectador adult i també als estudiants de totes les edats.

La temporada es basteix, principalment, recuperant les produccions que van quedar aturades la temporada passada i amb una celebració laica oficiada pel cantaor singular El niño de Elche, No em toquis. Serà una acció que ve completada amb textos de Marc Artigau, Clàudia Cedó, Victòria Szpúnberg i Albert Lladó. Serà del 25 al 27 de setembre, coincidint amb la proposta escènica i instal·lativa per diversos espais de la seu Montjuïc Mi nombre es alguien y cualquiera. La dramaturga argentina Laura Vago convoca a un dol col·lectiu d’una pandèmia que encara manté la tensió social i sanitària a escala mundial. Aquesta va ser una de les peces guanyadores de la convocatòria extraordinària Carlota Soldevila, que es va muntar arran de l’aturada dels teatres i per donar oportunitats econòmiques als creadors, i es va decidir muntar-la “en temps rècord” per obrir la temporada.

El Lliure també sortirà al carrer amb una peça que apel·la a la mirada singular. Placido Mo (TNT 2016) és una peça que empatitza amb els sensellar. Es farà pel Poble-sec, “el barri amb més gent dormint al carrer” de la ciutat, indicava la creadora Magda Puig. Barcelona serà la tercera ciutat que permet aquest viatge conjunt i alhora introspectiu (els espectadors reben indicacions via uns auriculars mentre passegen agrupats).

José y sus hermanas havien d’estrenar Explore el Jardín de los Cárpatos pel Grec. Finalment l’estrena serà al TNT. Després de l’actuació al Temporada Alta, faran temporada al Lliure de Gràcia. El seu viatge clama per una Barcelona més adreçada “als que hi habiten, que per als que la visiten”, en paraules de l’actriu Gemma Polo. En tot cas, també destaca la mirada en el paper dels mateixos ciutadans quan esdevenen turistes fora de la seva ciutat i les seves contradiccions. Gràcia també serà el camp de proves d’El Conde de Torrefiel amb el seu primer espectacle per a joves (Els protagonistes).

Els espectacles que van quedar aturats per la Covid-19 seran els primers a tornar. Carlota Subirós s’ha adaptat “a les circumstàncies” de la Covid i s’adona que en el text El quadern daurat, de Doris Lessing (que parlava d’una crisi profunda personal i col·lectiva) “ens ressona contínuament la pandèmia”. També Lara Díaz-Quintanilla veu reflectida la incertesa de la Covid a La nostra parcel·la: dues persones confinades en un espai ambigu per no se sap quant de temps. “La incertesa propicia dogma, pensaments radicals i sensació que algú ens controla.” Una, de Raquel Cors, és una invitació a fer servir el teatre com un lloc on aturar-se i fer-se preguntes. L’obra permet preguntar-se “què ens ha canviat en la vida”. Cors reivindica el teatre per pensar i per fugir d’una urgència “que ho fa tot més caòtic”. Efectivament, també Julio Manrique vol fugir “de la dictadura de l’actualitat” i advoca a Les tres germanes per un lloc on repensar-se a partir de Txèkhov: viuen en un lloc de trànsit entre el vell que es corromp i el nou que encara ha de néixer. Gens optimista és Carol López, que signa una nova comèdia, Bonus track, però amb l’acidesa d’un realisme implacable: “La pandèmia ens ha fet replantejar-nos i aturar-nos, però hi haurà un moment que ens tornarà a dominar el sistema.”

#socdigital

Entre les propostes innovadores, destaca l’ampliació del teatre radiofònic (a més de Pau Vinyals, ara també amb Ricard Gázquez i una adaptació d’Els cecs de Maeterlinck); noves adaptacions infantils de clàssics (La vida es sueño, Un enemic del poble i Faust a càrrec de Lucía Miranda, Aleix Aguilà i Anna Maria Ricart, respectivament). També es podrà gaudir de funcions (de la temporada i d’arxiu del Lliure) a través del #Lliurealsofà. Tornarà l’Escola de pensament, els col·loquis (que introdueixen les prefuncions amb escenògrafs i il·luminadors) i la proposta La taula, que convoca tothom a seure i conversar.

Una de les apostes que es consoliden aquesta tardor és la política d’aproximació a infants i joves. Ara, amb DadàBarcelona s’ha elaborat un programa (que s’anirà desenvolupant durant els propers tres anys) que ofereix eines tant a mestres com a alumnes per integrar el teatre com una eina per generar discurs, opinió i capacitat d’escolta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les sales de concerts alerten de tancaments imminents de locals “emblemàtics” a Barcelona

barcelona

Restauren els gegants de Torroella

torroella de montgrí

Comellas és música

girona

Temporada Alta, a casa

BARCELONA
Crítica
música

Varvara: la música és per somiar

Laurent Binet
NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

barcelona
Jesús Navarro
DIRECTOR DEL MUSEU JAUME MORERA DE LLEIDA

“Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés”

barcelona
Mirador

Tot l’enginy de Hitchcock

La Mercè clou l’edició més atípica sense incidents

barcelona