Cultura

La Filmoteca torna amb un cicle del ‘rebel’ Nicholas Ray

Demà, arrenca una programació de set pel·lícules del cineasta nord-americà, entre què no falten títols essencials com ara ‘Rebel sense causa’, ‘Johnny Guitar’ o ‘Més poderós que la vida’

El cinema clàssic nord-americà ens ha deixat un ampli llegat de cineastes amb filmografies molt personals. La singularitat de Nicholas Ray (1911-1979) és que va completar una carrera artística d’allò més variada i rica amb què, paradoxalment, se l’ha etiquetat com un dels realitzadors menys “clàssics” i sí més moderns i avançats de l’anomenada època daurada de la Meca del Cine. Actor, guionista i director, Ray va ser una ànima lliure que va haver de lluitar constantment amb la indústria i amb aquells que movien els fils a Hollywood per tirar endavant la seva rebel·lia amb moltes causes, deixant petja en la història del cinema amb obres com ara Johnny Guitar, Amarga victòria, Chicago, anys 30 i 55 dies a Pequín. Tot això, per acabar la seva desigual carrera buscant horitzons nous lluny de la fàbrica dels somnis.

El Cinema Truffaut de Girona, un dels primers cinemes a obrir després del confinament, ara reprèn el cicle de Filmoteca que té lloc els dilluns i que, en aquesta ocasió, proposa una bona mostra per endinsar-se en la seva obra i figura. Començant demà mateix (20 h) amb el thriller Els amants de la nit (They live by night, 1946) amb què va debutar després de treballar com a ajudant d’Elia Kazan i en què dona prova del tràgic i personal estil que definirà bona part de les seves pel·lícules, amb personatges marcats per la fatalitat del seu destí.

A continuació, el 26 de d’octubre, es projectarà En un lloc solitari (In a lonely place, 1950), amb dues estrelles tan magnètiques com Humphrey Bogart i Gloria Grahame. I, el 2 de novembre, es podrà veure Terreny perillós (On dangerous ground, 1951), una altra mostra que, com l’anterior, insisteix en aquest estil, marcat per la tragèdia, la desesperança i la violència. Tampoc no falten en la programació títols tan emblemàtics i essencials com ara Johnny Guitar (1954), el 9 de novembre; Rebel sense causa (Rebel without a cause, 1955), que es projectarà el 16 de novembre, Més poderós que la vida (Bigger than life, 1956), el 23 de novembre, i Les dents del diable (The savage innocents, 1960), que tancarà el cicle el 30 de novembre.

Una selecció de pel·lícules que permeten tenir una visió àmplia i variada de la figura d’un dels grans del Hollywood clàssic. I, és clar, per gaudir-ne a la pantalla gran. Per si algú no ho té clar, que recordi que, com va afirmar Godard: “Ray és el cine”. I no serem pas nosaltres que li ho discutirem.

LA DATA

30.09.1955
James Dean mor pocs dies abans de l’estrena mundial de ‘Rebel sense causa’ i Ray es veu molt afectat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Emprendre el vol fora del mur

Barcelona
Renaldo & Clara
Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

BARCELONA

A peu de la realitat

barcelona

La caritat no és matar

Girona

El Caixafòrum s’endinsa en l’art de commoure

Girona
fotografia

Les jornades fotogràfiques de Platja d’Aro, virtuals

CASTELL-PLATJA D’aRO
Crítica
teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Enric Casasses converteix en recital poètic el lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona

Mor a Eivissa el dj Jose Padilla, mestre de la música chill out

Barcelona