Cultura

Marilyn, la dona rere el mite

La il·lustradora sevillana María Hesse dibuixa i escriu una autobiografia fictícia d’una “dona molt poderosa” que va ser reduïda a “una imatge molt superficial”

“Lluitava una vegada i una altra per trencar amb aquest estereotip d’icona sexual”

“Gairebé per casualitat, o potser de manera intencionada, però no del tot conscient, estava creant el meu personatge; aquesta barreja contradictòria de timidesa i sensualitat desconcertava la gent i em convertia en un misteri que volien aclarir.” La il·lustradora i escriptora María Hesse posa aquestes paraules en boca de Marilyn Monroe a Marilyn. Una biografía (editorial Lumen), un llibre escrit per ella i il·lustrat amb els seus dibuixos que segueix dues biografies dedicades a Frida Kahlo i David Bowie. Juntament amb El placer, els llibres de Hesse sumen més de 200.000 lectors en diverses llengües.

“En realitat, tothom té coses interessants per explicar, només cal buscar-les”, explica en una entrevista a El Punt Avui María Hesse, que és nascuda el 1982 i sevillana d’adopció. No es considera biògrafa, però l’èxit de Frida Kahlo. Una biografía (Lumen, 2016) ha afavorit aquest camí, que recorre d’una manera molt particular, en format d’autobiografia narrada per la pròpia protagonista i amb dibuixos que volen transmetre emocions. “En parlar en primera persona tu mateixa t’ho creus més, et fiques molt en el personatge –comenta–. Suposo que és similar al que senten els actors i les actrius quan interpreten, i això fa canviar la teva manera d’explicar la història.” En tot cas, subratlla el caràcter de ficció del seu llibre: “Si jo escric sobre la meva vida, la meva ment ja està ficcionant els meus records. Jo m’he documentat, però ja hi ha una primera editora, que va ser Marilyn, que en les entrevistes ja ficcionava les seves respostes; després he llegit un munt de llibres i aleshores he tret les meves pròpies conclusions. El llibre està documentat, però hi ha una part de ficció.”

Fer un llibre sobre Marilyn Monroe (1926-1962) li venia “molt de gust”, en tractar-se d’“una dona molt poderosa que el context va fer empetitir i ens en va mostrar una imatge molt superficial; això era el que es feia en aquell moment amb les dones poderoses.”

Documentar-se sobre el personatge i descobrir qui hi havia darrere el mite “no va ser difícil, va ser dolorós, a un nivell extrem”. “Vaig començar a investigar primer la infantesa, i em vaig trobar que la va tenir força complicada. I després veus que lluita una vegada i una altra per trencar amb aquest estereotip d’icona sexual, de dona explosiva no gaire intel·ligent, que fins i tot ella mateixa havia afavorit i creat com a estratègia de màrqueting.” L’estereotip ha triomfat fins als nostres dies: “Conèixer tota aquesta lluita i veure que avui en dia la imatge que ens continua arribant és la de la icona sexual és força dolorós.”

Ara que ha agafat tanta força el moviment del #MeToo, és un bon moment per reflexionar sobre figures com la de la protagonista de Ningú no és perfecte o La tentación vive arriba. “En aquella època una actriu aconseguia audicions assumint que havia d’entregar-se sexualment, era una cosa normal. Tot això cal desconstruir-ho. No només a nivell de Hollywood, a tot arreu cal reivindicar les dones que van ser narrades de manera completament diferent de com eren elles, sota una visió patriarcal.”

María Hesse escriu abans de dibuixar: “Començo pel text, el primer pas és investigar i interioritzar el personatge, perquè en les imatges no hi ha d’haver només un reflex de com era ella físicament. Per mi és important que hi hagi quelcom emocional als dibuixos, o almenys això és el que intento, que no quedi en l’aspecte merament estètic.” No li preocupa que sigui una estrella tan coneguda: “És cert que en ser un personatge icònic sempre tens por que s’assembli més o menys al personatge, però al final no deixa de ser Marilyn Monroe vista amb els ulls de María Hesse.”

“Què creu que la va marcar més?”, li preguntem. “Sens dubte, la infantesa –respon–. Se sentia prescindible, passava d’una casa a una altra, es va casar molt jove per no tornar a un orfenat... I això al final la va fer molt vulnerable i molt necessitada del reconeixement dels altres, de ser estimada. La gent que l’envoltava va aprofitar aquesta vulnerabilitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit