Cultura

Viatge per Espanya

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona reconstrueix en una exposició el periple per preparar el projecte del Poble Espanyol de Montjuïc

Havem trobat moltes coses que ja sabíem per amics i per llibres, i altres que ni els amics ni els paperams contaven. Hi ha trajectes en què cada 10 km ens tenim de deturar i d’altres en què no hi ha res ni en cada 100.” L’11 de setembre del 1927 l’artista Miquel Utrillo va escriure una de les moltes cartes que va enviar al col·leccionista Lluís Plandiura per informar-lo del viatge que ell, el també artista Xavier Nogués i els arquitectes Francesc Folguera i Ramon Reventós havien iniciat aquell mes per Espanya per preparar el gran collage arquitectònic del Poble Espanyol. No hi havia temps per perdre: havia d’estar a punt per a l’Exposició Internacional del 1929, de la qual Plandiura era un dels directius i la persona que havia avalat aquella travessia per pouar la inspiració.

Inicialment no estava previst així. La primera idea del Poble Espanyol s’havia resolt amb una maqueta feta a partir de material documental divers. Però als seus artífexs no els va convèncer. “No volien un decorat, volien trobar l’ànima del projecte recorrent el territori”, explica Sandra Moliner, cocomissària de l’exposició Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol de Montjuïc, que presenta l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). Moliner, arquitecta, i Rafael Torrella, conservador de l’AFC, han reconstruït l’aventura de la concepció del projecte a partir del miler d’imatges que van fer els arquitectes Folguera i Reventós, simples aficionats de la fotografia, durant el llarg periple que els va portar per més de sis-centes poblacions. Una experiència que va canviar “completament” la configuració d’aquell primer Poble Espanyol projectat en una maqueta. 

De fet, no va ser un sol viatge. El primer, però, va ser el més llarg: va durar un mes. El segon, de quinze dies, només per Catalunya i Aragó. I el tercer es va improvisar a última hora, quan ja havien començat les obres a la falda de Montjuïc, a Andalusia. D’entrada, aquesta regió no s’havia de representar al Poble Espanyol, però un comentari del rei Alfons XIII va fer canviar els plans dels quatre ideòlegs. Amb el seu automòbil Hispano-Suiza, conduït per un xòfer i amb una banderola que feia publicitat del gran esdeveniment del 1929, van pentinar pràcticament tota la península a la recerca d’aquesta ànima. “És per això que no tenien interès pels grans monuments sinó per allò típic i tradicional”, precisa Moliner.

Ho reflecteixen les fotografies, una seixantena de les quals s’han seleccionat per a la mostra. “Les imatges no tenen qualitat, però sí molt encant”, raona Torrella. Les van fer a correcuita perquè anaven per feina i la seva raó de ser era estrictament com a document de treball.

Les portes de l’església de Sant Miquel de Tamarit de Llitera apareixen retratades amb unes mans que els prenen les mides. A la fotografia de l’església de San Miguel de Lillo d’Oviedo hi surt el cotxe de la tropa mal aparcat a l’entrada. Vehicle que, com revelen les cartes i les postals que escrivien “diàriament” al seu mecenes, els va donar molts maldecaps perquè es va avariar un munt de cops. El mal estat de les carreteres, les tempestes que els sorprenien en els llocs més remots, les dificultats per trobar un llit per dormir..., l’aventura va tenir moltes cares. En algunes imatges hi veiem Nogués agafant un paperet amb un número, un codi que es va enginyar per controlar els colors que el blanc i negre de les fotografies amagava. “En principi van pensar a recollir-lo amb aquarel·les, però els feia perdre massa temps. I no en tenien. El Poble Espanyol havia d’estar construït al cap de 13 mesos.”

I així va ser.

La construcció

Del procés d’edificació del conjunt, la mostra de l’AFC en dona compte amb les fotografies, aquestes sí professionals, que van fer Carlos Pérez de Rozas i un autor que fins ara era bastant enigmàtic per als entesos, Juan Manuel Alberti. “És un descobriment que ens ha portat la investigació”, diu el comissari. El recorregut s’acaba amb el reportatge que va fer el mateix Pérez de Rozas el dia de la inauguració, presidida per Alfons XIII.

La voluntat de l’exposició és fer “una altra lectura” d’un projecte connotat negativament de superficialitat i d’ideologia i inserir-lo en l’estil de museus a l’aire lliure similars d’Europa. Contra els clixés, els comissaris reivindiquen l’ambició creativa dels seus entusiastes impulsors. “Des del minut u van lluitar contra el caràcter efímer del projecte, com tots els que es van construir per a l’exposició del 1929. Ells van treballar perquè perdurés.” I ho van aconseguir. “El Poble Espanyol va tenir bona premsa i ningú va gosar enderrocar-lo.” Actualment és un dels principals atractius turístics de Barcelona. Rep (rebia fins al daltabaix de la pandèmia) 1,2 milions de visitants l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència