Cultura

El combat pels detalls

Gérard Denizeau presenta el llibre ‘Grandes misterios de la pintura’, en què analitza símbols, interpretacions, curiositats i detalls de 51 obres clàssiques

La tria d’obres que ha fet Denizeau va des de frescos del segle I aC fins a teles del 1954

Best sellers com El codi Da Vinci, de Dan Brown, que treu molt de suc a les interpretacions i teories sobre diversos detalls d’El sant sopar, el fresc que l’artista universal Leonardo da Vinci va enllestir cap al 1498 a l’església de Santa Maria delle Grazie, de Milà, segur que han excitat la curiositat de molts neòfits, o fins i tot profans, en l’àmbit de les dobles lectures, els secrets i els misteris dels quadres famosos.

Què observa amb tanta intensitat La jove de la perla (1665), de Johannes Vermeer? Qui mira a qui a Las Meninas (1657), de Velázquez? Què va inspirar Edvard Munch per pintar l’angoixant El crit (1893)? René Magritte ofereix un joc lumínic o oníric a L’imperi de les llums (1954)? A què respon el posat displicent, gairebé lasciu, de l’Adam que Miquel Àngel va pintar a La creació d’Adam (1511) de la Capella Sixtina? Per què no va evitar els anacronismes Pieter Brueghel el Vell a La torre de Babel (1563)? D’on parteix la modernitat inquietant de l’estil de Lucas Cranach a Melancolia (1532)? Entre els detalls simbòlics del quadre Els ambaixadors (1533), de Hans Holbein el Jove, com és que hi va incloure una anamorfosi tan espectacular? El matrimoni Arnolfini (1434), de Jan van Eyck, era feliç o infeliç?, i ella estava embarassada? Quins advertiments podem observar a l’On és Wally de l’art clàssic, el torbador El jardí de les delícies (1500), del Bosch? La falta d’emoció de Judit decapitant Holofernes (1620) és un missatge feminista d’Artemisia Gentileschi? Aquestes són algunes de les desenes o centenars de preguntes que pot suscitar la contemplació de quadres molt –alguns no tant– populars.

L’historiador de l’art Gérard Denizeau, nascut a França el 1953, ofereix algunes d’aquestes respostes en el llibre Grandes misterios de la pintura, que acaba de publicar Larousse amb traducció de Jofre Homedes Beutnagel. Un llibre de gran format (23 x 28 cm), de 224 pàgines, en paper setinat i amb un preu competitiu (29,95 euros). Denizeau, que no s’està de criticar el Museu del Prado per la seva política garrepa de préstecs, té en el mateix catàleg de Larousse dues obres més de gran format: La Biblia explicada a través de la pintura i Leonardo da Vinci, el genio visionario.

El sant sopar de Da Vinci, precisament, no és una de les 51 obres seleccionades per al llibre, però sí que n’hi ha una altra tant o més famosa del mateix artista, La Gioconda. El misteri sobre qui era la model es manté, perquè cap de les variades hipòtesis ha pogut ser demostrada de manera fefaent. Per la banda tècnica, sí que es pot analitzar la “immobilitat dinàmica” de la figura, el repartiment de colors i l’sfumato amb què l’artista va difuminar el paisatge oníric. El motiu o la intenció que té el somriure nostàlgic de la model continua sent un enigma.

Des del Fris de la iniciació, fresc del segle I aC fet en una vila de Pompeia, fins a L’imperi de les llums, pintat per René Magritte el 1954, Denizeau comenta els 51 quadres amb una fórmula idèntica: primer, hi ha uns textos introductoris que contextualitzen l’obra, l’autor o les dues coses, al costat de la pintura sencera, i, en les dues pàgines següents, en concreta quatre detalls, ampliats gràficament, i acompanyats d’explicacions i cites de noms de la cultura.

Totes les pintures triades són obres mestres consagrades a la posteritat. Algunes, des del moment de ser públiques, com el Guernica (1937), de Picasso; d’altres, amb segles de retard, com la intrigant El tafur de l’as de diamants, pintada cap al 1635 per Georges de La Tour. I el reconeixement és important, o Géricault no s’hauria plantejat la destrucció, fruit del desànim, de la impactant El rai de la Medusa (1819).

L’escriptor i cineasta Alain Robbe-Grillet va dir: “La funció de l’art mai és il·lustrar una veritat, ni tan sols un interrogant, sinó dur al món interrogants que encara no es coneixen a si mateixos.”

Perquè una obra passi a la història ha d’impressionar l’espectador i, per fer-ho, ha d’anar més enllà del que està establert, com es pot veure en aquesta selecció. Diuen que Déu i el dimoni són en els detalls. Denizeau ens mostra els detalls, però només el lector pot decidir quin de tots dos guanya el combat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència