Cultura

El passat de Sant Pere de Galligants mira al futur

L’actual seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya és una de les primeres que es van crear a Catalunya i la més antiga de la demarcació

Una exposició obre els actes commemoratius del 175è aniversari del museu

Expliquen que el productor de HBO encarregat de trobar les millors localitzacions per al rodatge de la sèrie Joc de trons a Girona –tasca per a la qual va instal·lar-se d’incògnit uns mesos abans– no només es va passejar per la ciutat, sinó que també es va documentar molt bé. És així com, després d’un intens treball de recerca, va decidir que l’emplaçament ideal per representar la Ciutadella d’Antigua, el lloc de formació dels savis situat a la ciutat més antiga d’aquell univers de ficció literari traslladat a la pantalla, fos Sant Pere de Galligants.

La decisió no podia ser més reeixida, tenint en compte que, com al relat de George R. Martin, en què a la Ciutadella hi ha la biblioteca amb documents i llibres més antics dels regnes de Ponent, el monestir romànic és un dels edificis gironins més antics (datat en els seus orígens al segle XII) i ha estat durant gairebé dos segles contenidor d’alguns dels elements patrimonials i artístics més destacats de la història de les comarques gironines.

La seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya commemora els 175 anys de vida del museu, conegut originàriament com a Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes de Girona, i creat el 1845 per la Comissió Provincial de Monuments. És el museu més antic de Girona i un dels més antics de Catalunya. Des d’aleshores, el museu ha tingut una continuïtat ininterrompuda durant 175 anys, i, de mica en mica, ha anat adaptant-se a les necessitats de la ciutadania local, nacional i del públic internacional.

La commemoració d’aquesta efemèride ha donat peu al fet que els seus responsables en reivindiquin el paper actual, el passat, el present, però sobretot el futur del museu, amb una nova etapa que, segons el seu director, Ramón Buixó, es presenta plena de canvis i reptes que han de fer d’aquesta institució un veritable museu del segle XXI.

La programació d’activitats, que s’aniran donant a conèixer i s’estendran durant tot l’any 2021, ha arrencat amb una exposició emplaçada al claustre del monestir, que es va inaugurar el dia de Sant Narcís. Es titula 175 anys del Museu de Sant Pere de Galligants i proposa un recorregut –a través de set àmbits i amb el suport del voltant d’un centenar de fotos i dibuixos– d’uns anys i uns contextos canviants que permeten entendre com s’ha anat teixint la història i l’evolució del museu.

Capítols més destacats

175 anys donen per a molt, però a grans trets es podrien resumir en un primer moment, quan el museu es va instal·lar a les dependències de l’Institut Provincial, actual seu del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Girona.

Encara no obert al públic, el museu va començar la seva trajectòria el 1845 ingressant les peces procedents de les excavacions que la Comissió de Monuments realitzava a Empúries. En aquesta primera etapa, el canvi substancial arriba quan, el 10 de desembre del 1857, el bisbe Lorente cedeix el claustre de Sant Pere de Galligants a la Comissió de Monuments, que hi va instal·lar el museu un cop avançada la restauració del claustre i la construcció del sobreclaustre. El museu va obrir al públic el dia de Sant Narcís del 1870. L’església de Sant Pere va continuar en mans del bisbat i en culte fins al juliol del 1936. Tres anys abans, el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de les comarques gironines ja s’havia instal·lat al museu de Sant Pere, on va començar a fer tasques de catalogació i documentació dels fons i a publicar els catàlegs de les col·leccions de pintura (1889), de la col·lecció prehistòrica (1923) i de pintura i escultura (1932). A partir del 1939 el museu esdevé Museo Arqueológico Provincial.

Passen els anys fins que el mal estat del sobreclaustre obliga, el 1973, a traslladar provisionalment els fons arqueològics a la Fontana d’Or. L’any 1979 s’escindeixen les col·leccions. És a partir d’aquí que els fons artístics medievals i moderns passen a formar part del Museu d’Art, creat el 1976, juntament amb els del Museu Diocesà, mentre que les col·leccions arqueològiques continuen a Sant Pere de Galligants, cosa que permet dedicar tot l’espai del monestir a museu arqueològic. L’any 1992, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants esdevé la seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Dos anys després, s’hi incorporen les instal·lacions del Centre de Pedret, des d’on s’administra el MAC.

L’interès del museu no rau solament a les sales d’exposició, sinó també a l’edifici que on són, l’antic monestir benedictí, un dels monuments més notables de l’art romànic català.

LES DATES

1845
El 30 d’octubre es funda el Museo Provincial de Antigüedades y de Bellas Artes, origen de l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Girona.
1857
El bisbe Lorente cedeix el claustre de Sant Pere de Galligants a la Comissió de Monuments, però s’obre al públic el 1870.
1957
La Diputació de Girona crea el Servei d’Investigacions Arqueològiques i el 1962 el museu és declarat monument nacional.
1979
Els fons artístics medievals i moderns del museu es traslladen al Palau Episcopal de Girona amb la creació del Museu d’Art de Girona.
1992
Es traspassen funcions museístiques de la Diputació a la Generalitat i esdevé seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Daniel Giralt-Miracle i Ferran Barenblit
PRIMER I ACTUAL DIRECTOR DEL MACBA

“El Macba no és un museu plàcid”

barcelona

Tretze obres guardonades en els Premis d’Arquitectura

Girona

Diversitat visual

Barcelona
esdeveniment virtual i gratuït

La fira b’Ars fa visible el talent dels efectes visuals i l’animació

Barcelona

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència