Cultura

Lildami

CANTANT DE TRAP

“Vull intentar establir precedent en la música urbana en català”

Si fas música i no fas res que remogui una mica, potser t’ho hauries de plantejar

Damià Rodríguez (Terrassa, 1994), d’àlies Lildami, és un dels fenòmens més aclaparadors de les músiques urbanes a Catalunya. Cançons com Pau Gasol (més de 800.000 reproduccions a YouTube, que és com sol calibrar-se ara l’èxit en àmbits com el del trap) i un primer disc que el va dur a cantar per tot el país, Flors mentre visqui (2019), ens el van presentar en societat. Ara, Lildami, punta de llança del rap cantat en català i amb lletres que continuen defugint estereotips sobre drogues, luxe i violència, reapareix amb Viatge en espiral (Halley Records), amb col·laboracions d’Albert Pla i La Casa Azul i en què s’amaga, entre altres escapades, una “havanera LGTBI” amb el grup palafrugellenc Arjau.

Se sent un Lildami molt diferent del de fa dos anys?
Sí, és clar, qui digui que és el mateix que fa dos anys menteix. He conegut molta gent, he trencat una relació, he muntat a Terrassa el Festival Maleducats... Vaig passar de ser un novato a viure un 2019 a plena intensitat i un 2020, evidentment, força més calmat. D’altra banda, no escolto exactament la mateixa música que aleshores, de manera que la que jo faig, lògicament, pot haver canviat també una mica. Crec, però, que tinc les coses molt més clares que fa dos anys. Tinc claríssim cap on vull anar i què vull aconseguir.
Què és?
Bé, tampoc és que tingui una meta claríssima, però sí que tinc molt clar que el meu paper, així com el del Sr. Chen [productor] i la Mariona [J. Batalla, d’àlies Emotional Goku, vocalista], ja que això és una empresa de tres, és el d’intentar establir precedent en la música urbana en català. Vull deixar-ho tot preparat perquè algun dia surti algú altre i se’ns mengi.
Escoltar rap en català, certament, ja no és tan estrany...
Sí, 100%. I estic orgullós d’estar-hi contribuint ni que sigui amb un granet de sorra. Mola veure xavals de 16 o 17 anys que comencen a rapejar i ho fan en català perquè uns quants, potser, els hem demostrat que es pot fer així. Volem posar el pavelló ben alt i competir amb artistes de la resta de l’Estat ja no únicament en qualitat sinó en nombre de visites a les xarxes, que és fonamental perquè xavals joves se sentin empoderats i facin el pas.
Què el va dur, amb ‘ Ramiro’ , a fer “la primera havanera LGTBI”?
Són debats que molen i que cal obrir. Primer hi ha el fet que una persona com jo, que ve del rap, faci una havanera. Ajuda a fer entendre a molta penya que no té per què estancar-se a rapejar i prou sinó que poden fer el que els doni la gana. I, després, hi ha el tema de què parla. En el món de l’havanera hi ha molt d’amor romàntic i de mariners que agafen el barco i troben a faltar la dona. Volia, doncs, parlar d’una relació entre dos homes. En la música és important generar aquest tipus de tensions i debats. Si fas música i no fas res que remogui una mica, potser t’ho hauries de plantejar.
Es mira poc a les arrels del país, quan es fan músiques urbanes?
Sí. A mi em fa cosa veure xavals agafant tan fort les influències d’Atlanta, Chicago... Està molt bé, jo també ho escolto, això, però tenint una cultura musical tan potent com la que tenim, estaria bé, per exemple, samplejar coses que no fossin només música soul dels Estats Units...
L’homosexualitat, d’altra banda, no sembla un dels temes més comuns del ‘trap’.
Es guai que en el món del rap, o el trap, que està ple de de machitos i frases com ara “ei, mireu quines ties em follo”, pugui mostrar una part més sensible i ajudi a visibilitzar altres històries. Tampoc vull, però, erigir-me en el portaveu d’un moviment que no és el meu. Tinc, però, una certa posició de poder i és guai fer el que està a les meves mans. Molta gent que m’escolta és molt jove i està bé poder tractar aquests temes.
Creu que artistes com vostè han de tenir, en aquest aspecte, unes responsabilitats?
Si m’haig de cagar en algú, ho faré, però és força de sentit comú ser conscient que tens una certa audiència i que part d’aquesta audiència es troba en una edat molt influenciable. No vull ser moralista ni dir a la gent què ha de votar ni com ha de pensar, però sí que hi ha certes coses, quan tens una certa audiència, que convé tenir-les en compte. Jo, però, en tot cas, no vaig dient segons quines burrades a la vida real, així que tampoc les dic quan canto.
Llengua, havaneres, homosexualitat... Ve disposat a desmuntar uns quants tòpics.
I els que vindran! Encara queda molt camí per fer! Quan ens vegem per parlar del tercer disc ja veuràs com em diràs: “Hosti, Dami, això també? És guai i necessari fer coses noves i diferents en un mercat musical tan saturat d’endogàmia com el d’aquest país.
A ‘ 2080’ , una cançó futurista, diu: “El 2020 una pandèmia va posar a prova la gent i al final vam sortir més forts, però no més intel·ligents.” És així com creu que acabarem?
Sí, i tant, escoltes aquest discurs dels polítics de “saldremos más fuertes” i rius per no plorar. No en sortirem més intel·ligents, d’aquesta. Això està clar. Si no és aquesta mateixa pedra, en serà una altra, la que ens farà caure.
Lildami... i Albert Pla?
Sí, tenim la mateixa agència de comunicació i, a en Marc, que és qui la porta, un dia li va dir: “Ostres, m’estic fent fan del Lildami aquest.” I jo, és clar, em vaig quedar de quadres. Vaig trucar a l’Albert Pla i des del primer minut ens vam entendre. Em va convidar a casa seva i ens hi vam estar dos dies.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.