Carles I, sense costures

L'investigador i escriptor Jordi Bilbeny revisa la figura de l’emperador Carles I (1500-1558) i, sobretot, la seva relació amb el Principat de Catalunya i el Regne de València i els altres estats de la Corona d’Aragó al llibre Carles I, sense censura (Editorial Librooks). En el volum, l’autor ressegueix la ruta per la península del monarca durant el seu regnat a la recerca de proves que donin valor “al veritable paper i pes dels estats catalans en la configuració del projecte imperial de l’època”, segons explica Bilbeny, que assegura haver trobat “proves incontestables de la presència no circumstancial de l’emperador” en aquests territoris.

D’aquesta manera, segons Bilbeny, “es ressitua el protagonisme de la corona catalana” durant el regnat de l’emperador i es constata “l’existència de cròniques adulterades i reescrites que han pretès esborrar tot rastre d’aquest passat”, afirma.

“Quan investigava la catalanitat de Colom i la relació de Catalunya en els primers viatges de la descoberta i la colonització americanes, em va sobtar molt que Carles I, en ser proclamat rei dels regnes hispànics i venir a prendre possessió dels seus dominis, en aquell primer viatge no posés els peus a Sevilla, que, com se’ns diu fins a l’avorriment, era la seu de la Casa de Contractació i el port des d’on, per llei, havien de sortir i tornar totes les naus que feien el viatge a Amèrica”, comenta Bilbeny.

Per contra, explica l’autor de Brevíssima relació de la destrucció de la història, entre altres llibres d'història, l’emperador organitzarà políticament, humanament i econòmicament, el seu nou regne indià des de Saragossa i Barcelona.

"Per tant, ¿com és que, si les noves terres americanes eren de pertinença exclusiva castellana, l’emperador Carles no posa els peus a Sevilla i, en canvi, sí que s’està quasi dos anys organitzant i resolent els temes americans des de la nació catalana?”, es pregunta Bilbeny, que continua: “I si no ho va fer en els seus dos primers anys, per què ho havia de fer després? No va passar aquí també que, com en el tema de la història colombina, els censors van canviar els noms de les persones amb què es va relacionar i els noms de les ciutats per on va passar i va viure?”

Com a resposta a aquestes qüestions, el llibre aplega “nombroses evidències d’aquesta manipulació”. “Quan algunes cròniques o documents situen l’emperador, l’emperadriu o la cort imperial a Castella, jo aporto dades, documents, cròniques, cartes i altra informació similar que demostren que eren a Catalunya: o bé al Principat o bé al Regne de València”, comenta Bilbeny, que es mostra molt crític amb els biògrafs de l’emperador.

“Uns biògrafs sempre condescendents amb les fonts castellanes, sense aplicar mai el sentit crític. Sempre la credulitat cega i la submissió als tentacles invisibles de la raó d’estat”, escriu. Unes afirmacions que l’investigador Pep Mayolas rebla en el pròleg del volum: “Mai ningú no ha aconseguit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una substitució mastodòntica per situar Castella al centre de la història.”