Cinema

‘Collage’ de família dels Gaudí

La tradicional foto dels nominats ha estat substituïda aquest any per retrats individuals a causa de la pandèmia

Amb tretze edicions, des d’aquell llunyà gener del 2009 en què El cant dels ocells va triomfar en una gala celebrada a TV3, els premis Gaudí han esdevingut una institució sòlida amb les seves tradicions arrelades. La foto de família n’és una: cada any, primer al Palauet Albèniz de Montjuïc i últimament a l’hotel Arts, els nominats es reunien per fer-se una foto amb un centenar de persones a una distància social igual o molt propera a zero, petons i abraçades, acompanyats de brindis amb vi, cava i cervesa. Després d’un any de pandèmia, tot això sembla d’una altra època i planeta. Esperem que per poc temps. El 21 de març se celebrarà la gala de lliurament dels premis a l’auditori del Fòrum CCIB, en un acte presencial en què hi haurà els nominats i alguns convidats.

L’hotel Arts va ser ahir, de nou, el lloc de trobada dels nominats, però no hi va haver cava i vi, sinó cafè i aigua, i, en lloc de foto de família, es van fer retrats individuals dels nominats que, com a molt, donen per a un puzle o collage. Una vuitantena de persones van anar desfilant des de les nou fins a dos quarts de dues del migdia, d’un en un, pel jardí de l’hotel de la Vila Olímpica. Les normes de prevenció eren estrictes, però el bon humor i l’alegria campaven com els altres anys, diluïts al llarg de cinc hores.

David Verdaguer, a casa

David Verdaguer, nominat pel seu paper d’Uno para todos, va ser dels més matiners, perquè els divendres té una sessió matinal de teatre per a estudiants d’El mètode Gronhölm. Els Gaudí són casa seva: ha estat nominat, vencedor, vençut i presentador. Aquests premis són per a ell “com estar a casa” i li fa “molta il·lusió” estar nominat. Creu que des de l’Acadèmia del Cinema Català “estan treballant molt per aconseguir fer les coses ben fetes i amb les mesures de seguretat pertinents”. Explica a El Punt Avui que els seu personatge el seu personatge “és un professor que no és un superheroi, un home que fa molt bé la seva feina, però que és un desastre a la seva vida”.

La vampira de Barcelona és la pel·lícula amb més nominacions, 14, i ahir estava ben representada als jardins de l’hotel Arts. Nora Navas, nominada a millor protagonista femenina, explicava: “Hem plantejat un dubte: si Enriqueta Martí realment va ser culpable de tots els crims que se li van atribuir.” Han intentat “humanitzar-la, posar-hi també el seu dolor: era una dona pobra, prostituta, amb càncer d’úter...” Bruna Cusí i Núria Prims són finalistes a millor actriu secundària pel mateix film. “En un any com aquest, una alegria així ajuda molt, a tenir esperança en el meu ofici, a tirar endavant”, diu Bruna Cusí. Núria Prims creu que el seu personatge de madame “és una supervivent, ha decidit no ser víctima, fer tot el que faci falta per tenir poder, tot i que en el seu interior sap que ha fet un pacte amb el diable i és a l’infern”. La nominació provoca sentiments contradictoris a Núria Prims: “Agraeixo que em reconeguin la feina, però penso que una altra persona que puc admirar per què no està nominada, és una barreja d’alegria i tristesa.”

Las niñas suma tretze nominacions als Gaudí, i és també una de les favorites als Goya. “Ha estat un any molt difícil, però hem tingut la sort quela pel·lícula s’ha pogut veure molt, la gent ha pogut anar a les sales malgrat el moment que vivim, i estarem feliços passi el que passi. Les nominacions ja són un premi.” Una altra persona feliç, per les nominacions als Gaudí (5) i als Goya (13), és Edmon Roch, productor d’Adú. “Els premis no canvien una pel·lícula, però sí que canvien la percepció que en té la gent –reflexiona–. Que els teus companys de professió reconeguin un treball t’omple de satisfacció.”

La productora Marta Esteban es va escapar del rodatge que té entre mans per representar Sentimental, la pel·lícula de Cesc Gay nominada a 8 Gaudí. “Portem vuit pel·lícules junts, des del 2000 amb Krámpack –recorda–. El Cesc té una cosa important, que toca les emocions de la gent. Viu en una classe social i aquest públic se sent retratat. I dibuixa molt bé els homes, mostra la part emotiva dels homes i els fa dir coses que ells no dirien.”

Un film d’actors

L’ofrena, com Sentimental, és una pel·lícula d’actors i en té tres de nominats: Anna Alarcón, Àlex Brendemühl i Verónica Echegui. “Visc els meus primers Gaudí amb il·lusió –comentava Anna Alarcón–. Fer el personatge de Violeta és tot un repte i veure valorada la teva feina sempre s’agraeix.” El seu és un personatge marcat per un destí tràgic. De fet, Ulisses és una referència del film. “Si no resols el passat i no tanques bé la ferida, pot tornar en qualsevol moment i de qualsevol forma”, conclou l’actriu. Ventura Durall, productor, coguionista i director del film, es mostrava “molt content pels actors, que van fer una feina molt generosa, es van entregar molt per fer la pel·lícula”.

La dona il·legal, de Ramon Térmens, aspira a dos Gaudí, els premis al millor film en català i al de millor actor secundari (per Abdel Aziz El Mountassir). “La gent que vagi a veure la pel·lícula, estic segur al 99,9% que li agradarà, ho dic per experiència de camp. Estic fent moltíssims col·loquis per tot el territori i tinc aquest feedback de la gent.”

Les dones són un 54% dels finalistes d’aquesta edició

Les nominacions de la 13a edició dels premis Gaudí marquen un històric 54% de dones finalistes i això es veia reflectit ahir, en les sessions de fotos i entrevistes dels nominats: hi va haver un empat tècnic a 38 entre dones i homes. No es tracta només de les categories tradicionalment dominades per dones. Ahir també vam entrevistar la productora de Sentimental, Marta Esteban, i la directora aragonesa Pilar Palomero, que viu a Barcelona i és favorita als Gaudí i als Goya.

El tema de la discriminació de les dones va sortir de manera natural quan parlàvem de La vampira de Barcelona. “Enriqueta Martí era una dona, pobra, prostituta i a sobre era herbolària, la van titllar de bruixa”, destaca Nora Navas del seu personatge. Bruna Cusí creu que és una pel·lícula que “parla de l’abús de poder i de la repressió de les dones”, i hi afegeix: “Vaig llegir el llibre Desmontando el caso de la vampira del Raval, d’Elsa Plaza, on s’explica com van agafar Enriqueta Martí com a cap de turc. Si eres dona i pobra, no tenies mai la llei al teu favor. És un tema molt actual.” Pera Bruna Cusí, “el moviment #MeToo, el feminisme i altres lluites actuals bàsicament venen a dir prou a un un modus operandi que hem tingut durant molts anys”. “I no és exclusivament un moviment de dones, estem parlant d’abús de poder, i el rebem tant les dones com els homes. El que passa és que les dones ho patim més.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA