Arts escèniques

‘Segrest’ del TNC

‘Heroïnes o res’, d’Iván Morales, reclama multiplicar l’atenció al talent dels més joves a la Sala Tallers

La reflexió de Bergonzini contrasta amb la ràbia dels quatre personatges joves

Un dels mèrits d’Heroïnes o res és que ha aconseguit subvertir la presència d’intèrprets per sobre de la seva condició de gènere, demostrar que hi ha una causa comuna que els uneix i que els convida a rebel·lar-se, ja sigui amb la família o en el món artístic. El repte és trencar el sostre de vidre en una generació d’actors professionals –per edat i per moltes altres condicions– i construir una tonada que el jovent identifiqui, i amb la qual els més adults puguin empatitzar. Des d’ahir i fins al 2 de maig, a la Sala Tallers s’alternen les funcions als instituts de dimecres a divendres amb les del públic general els dissabtes i diumenges. És una nova aposta del TNC per donar referents als més joves, i ho fa a través del dramaturg Iván Morales, que codirigeix amb David Climent.

A Heroïnes o res, pretenen fer una acció subversiva en “un teatre amb gent important, el dia de l’estrena”. La seva incapacitat de tenir un altaveu, de sentir-se escoltats, els porta a una frustració que deriva en ràbia. Per això, aposten per fer una adaptació trash de Cyrano de Bergerac i rebentar cadascun dels grans de pus de la societat.

Com a mirada externa, hi intervé l’actor Bruno Bergonzini –representant-se a ell mateix–, un intèrpret que s’ha vist apartat de l’esfera pública per una malaltia muscular, tot i que ell resisteix a parlar sobre la responsabilitat de l’art –ja ho va fer amb els Sixto Paz a Bruno& Jan (i Álbert)–. És la veu calmada, la que ha hagut d’aprendre a canviar de velocitat i a mirar-se el món des d’una altra òptica, sense renunciar a un canvi de paradigma: els agraeix la seva acció revolucionària amb què aquell odi es converteix en una mena de consol.

Morales se’n surt trencant els rols. Els perfils característics –que sovint estigmatitzen el personatge–, com ara tenir la pell negra o una identitat de gènere en trànsit, ara deixen de ser centrals. En realitat, la ràbia els depassa. Els taurons que continuen navegant pels teatres de referència, i que els impedeixen estrenar-hi, es converteixen en un enemic comú. És una bèstia comparable a la que el personatge de tornada va combatre dècades abans. Els actors que interpreten Pau Escobar, Tai Fati, Àrid Soldevila i Emma Clarke pateixen d’un mal crònic. Però lluiten conjuntament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EQUIPAMENTS

Més de 110.000 persones participen en la Nit dels Museus

barcelona
Crítica

Manolo García, entre globus i exabruptes

FESTIVAL DE CANES

Paul Schrader i Richard Gere es retroben

CANES
Crítica

Concert kairològic

Festival de cinema

La crueltat de Yorgos Lanthimos torna a Canes

Canes
Quim Gibert
Ensenyant i autor del llibre “Allà d’allà”

“La llengua persistirà si estem disposats a mobilitzar-nos”

Banyoles
cultura

Vilassar de Dalt: aparador de la fotografia analògica fins al 18 de juny

Vilassar de Dalt
Cultura

Mor Gudrun Ure, actriu escocesa protagonista de la sèrie infantil ‘Super Gran’

Cultura

Mor la presentadora i actriu mexicana Verónica Toussaint