Música

LA GALERIA

Da Fak, el germà díscol

Òscar Martorell és Da Fak, un ‘rapper’ atípic que presenta l’EP ‘High’, produït pel seu germà Guillermo

Els germans Martorell Casanovas, Guillermo i Òscar, són tot un fenomen a estudiar: pura creativitat musical, expressada des de fa anys a través de canals ben diferents, no sempre coincidents entre ells. Han viscut de prop l’art i la creativitat des de ben petits –estan vinculats per llaços familiars a l’enyorada galeria d’art Cyprus, de Sant Feliu de Boada (Baix Empordà)– i sempre han estat immersos en projectes interessants: Guillermo, el gran, va començar fa gairebé vint anys amb Jellyfish Skies, al costat de Toni Molina, bateria per excel·lència de l’escena bisbalenca. Després va formar amb Miguel Yuste Mr. Hubba & El Mono Inventor, interessant projecte de música experimental que no va aconseguir tota la repercussió que mereixia. Després de treballar com a productor o instrumentista amb Mariona Aupí, Mazoni i Maria Rodés, Guillermo s’ha centrat en la seva gran passió: la música per al cinema i el teatre. Entre els seus últims treballs, hi ha la banda sonora de l’obra de teatre La morta, de Marc Crehuet.

L’Òscar va ser cantant i guitarrista dels memorables Sanjays , que entre el 2011 i el 2015 van publicar tres àlbums de pop lisèrgic i ballable. Paral·lelament, amb l’artista plàstic David Cabello va activar Macrobukkake, grup indomable, ja des del nom. Després de dos discos sorprenents, Landscape of your brain (2013) i Acapulco (2014), Macrobukkake es va acomiadar amb Farewell (2020), però l’Òscar ja tenia un altre front obert: Da Fak.

Da Fak és el seu projecte més personal o, com a mínim, el que el mostra més com a solista, un rapper atípic amb una “lírica subterrània, encesa i desenfadada que brota de l’ànima”. Da Fak recita més que canta –“la idea era fer una cosa propera al hip-hop, però ha sortit força pop”, diu ell– sobre un excitant còctel de ritmes amb diferents proporcions de soul, funk i jazz, i un bon equilibri entre instrumentació analògica i electrònica. Després d’alguns singles publicats el 2019, com ara Ácido y fresh i Alter ego, Da Fak ha reaparegut aquest any amb l’EP High , produït pel seu germà Guillermo –“com a germans, discutim bastant, però és divertit”– i gravat als Cardamomo Studios de la Bisbal, amb la guitarra d’Emili Bosch i la bateria de Malcus Codolà (b1n0), més els teclats de Jordi Pareta, dels desapareguts Acció, i la veu de Carla Gimeno Grauwi (The Crab Apples) a Locura vinila i Winner, dos dels quatre temes d’aquesta petita joia d’onze minuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona