Cultura

La Argentinita: Lorca i molt més

Paulina Fariza Guttmann publica la biografia d’una artista molt cèlebre als anys trenta i ara semioblidada

Com a ballarina i coreògrafa, va triomfar a tot el món amb una visió renovadora del ball espanyol

La ballarina i coreògrafa Encarnación López Júlvez, La Argentinita (Buenos Aires, 1897 - Nova York, 1945), va ser una artista molt cèlebre als anys trenta tant a l’Estat espanyol com als Estats Units i altres països, per mèrits propis com a gran renovadora del ball espanyol, i també ha passat a la posteritat per la seva amistat i col·laboració amb el poeta Federico García Lorca, amb qui va gravar una memorable col·lecció de cançons populars espanyoles. A pesar de tot això, La Argentinita ha estat poc estudiada i, fins ara, no hi havia una biografia que deixés testimoni de la seva vida i de la seva carrera, truncades com tantes altres coses per la Guerra Civil.

Per intentar resoldre aquest cas greu de desmemòria històrica, l’escriptora –tot i que també ha exercit com a editora, crítica literària, traductora i actriu teatral– Paulina Fariza Guttmann (Vinaròs, 1963) ha publicat La vida encontrada de Encarnación López, La Argentinita ( Bala Perdida Editorial ). En aquesta biografia ben documentada fins a l’últim detall, que al mateix temps es llegeix com una novel·la que comença amb la mort de La Argentinita al seu apartament de la Cinquena Avinguda novaiorquesa, Fariza reivindica la grandesa artística d’aquesta argentina filla de segovià i aragonesa, que va competir amb Raquel Meller pel regnat del món de les varietats, llavors en plena edat d’or, i va crear amb Lorca com a ideòleg i la seva germana Pilar López, també ballarina i coreògrafa, la companyia Bailes Espanyoles de la Argentinita, “en una època en què s’estava buscant el gran ballet espanyol, com ho estaven fent al seu país els Ballets Russos, intentant allunyar-se dels tòpics sobre l’Espanya profunda que havien difós internacionalment obres com la Carmen de Mérimée”, explica Paulina Fariza, que recorda que La Argentinita va treballar amb famílies flamenques i bailaoras septuagenàries en espectacles com ara Las calles de Cádiz i El amor brujo, amb què va “revolucionar el panorama teatral”, i també va intentar mostrar “la diversitat cultural de l’Espanya plural”. “A través de la figura de La Argentina reivindico també la importància dels anys 30, l’Espanya de la Segona República, un moment de dones lliures i d’una riquesa artística importantíssima en àmbits molt diversos”.

La curta i intensa vida de La Argentinita va estar molt marcada per la mort a la plaça dels cèlebres toreros Joselito, El Gallo, i Ignacio Sánchez Mejías –amb qui van ser amants–, aquest últim amb interessos intel·lectuals que el van vincular a la Generació del 27, i evidentment també per la mort en un context ben diferent del seu compadre Federico García Lorca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Txarango reinterpreta els seus grans èxits amb veus amigues en el disc de comiat ‘El gran ball’

Barcelona
James Rhodes
MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

BARCELONA

La Terra és una gran habitació

BANYOLES
Fotografia

Retrat incomplet

Banyoles

Lluís Lozano surt a navegar a ‘Canta’m una havanera’

figueres

Captar allò que va ser

barcelona

La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

Torroella de Montgrí

Ramon Blanch publica la novel·la ‘L’última carta’

girona

Sis milions d’ajuts per aixecar el vol

Barcelona