Cultura

La pesta, l’eix del nou volum de la història d’Olot novel·lada

Edicions municipals d’Olot ha publicat El secret del bufador, el cinquè volum de la col·lecció El Gamarús, d’episodis històrics de la vida local novel·lats. Està escrit per Pep Fargas, il·lustrat per Albert Carrillo i compaginat per Lluís Salavedra. Com els anteriors, es pot llegir en format còmic i en format text.

L’eix central de la història és la pesta bubònica, que el 1650 va matar una tercera part de la població d’Olot i el caos que va generar: col·lapse de l’hospital, famílies senceres mortes, enterraments a qualsevol indret, fugida en massa dels rics, sequeres i males collites... La protagonista és una minyona de quinze anys que es fa càrrec del mas La Coromina després que els amos marxin per evitar contagiar-se, i allà viurà mil anècdotes amb el masover, amb un enterrament secret i amb un robatori. La col·lecció té per objectiu acostar el públic jove a la història d’Olot. “A la història d’allò que fa la gent normal, no a la de les grans gestes”, remarca Fargas. Darrere de cada volum hi ha un intens treball de documentació.

Fargas té l’assessorament històric de Xavier Puigvert (Arxiu Comarcal) i d’un equip d’assessores pedagògiques format per Joana Cots, Tura Costa i Anna Juàrez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Judith Colell, nova presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona

Txarango reinterpreta els seus grans èxits amb veus amigues en el disc de comiat ‘El gran ball’

Barcelona
James Rhodes
MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

BARCELONA

La Terra és una gran habitació

BANYOLES
Fotografia

Retrat incomplet

Banyoles

Lluís Lozano surt a navegar a ‘Canta’m una havanera’

figueres

Captar allò que va ser

barcelona

La Fundació Mascort revisa mil anys de ceràmica catalana

Torroella de Montgrí

Ramon Blanch publica la novel·la ‘L’última carta’

girona