Cultura

Crònica

Les primeres vegades al museu

La gran nit als equipaments museístics va ser anòmala per les restriccions

“És la primera vegada que visito el Museu Picasso de Barcelona.” La Sheila (38 anys) ho va confessar mig avergonyida. Els museus són sempre la seva primera opció quan viatja a fora. “I al final resulta que els d’aquí són els que menys conec.” Ahir va començar a corregir-ho aprofitant la Nit dels Museus, que més aviat va ser la Tarda dels Museus perquè els equipaments van tancar més d’hora que en les altres edicions, a les deu. Les mesures de seguretat per la Covid es van complir rigorosament, de tal manera que no va tenir res a veure amb les multitudinàries celebracions prepandèmiques que s’allargaven fins a la matinada. Però pitjor va ser l’any passat, que no es va ni fer i els museus van fer tres mesos de quarantena estricta.

La Sheila i la seva parella, l’Alan (41 anys), van poder passejar-se pel Museu Picasso perquè es van preocupar de reservar prèviament l’entrada. Les 380 places disponibles en línia estaven adjudicades i les 80 que es van deixar a taquilla per cobrir l’absentisme van volar en un tres i no res, tot just a les sis. El personal va tenir feina explicant a la gent que havia improvisat la visita que no hi podien accedir. Tampoc podran avui, preludi del Dia dels Museus, que se celebra el 18 de maig. Hi volen anar dimarts? Doncs corrin al web perquè alguna coseta queda. I si se’ls escapa, divendres, dissabte i diumenge hi tornarà a haver jornades gratuïtes amb motiu de l’obertura de la gran exposició de la temporada, Picasso i les joies d’artista.

“Me’n vaig al Museu Marès, que sempre és un desert”, deia resignat en Pere (53 anys) en veure que un dels centres que havia previst explorar (en el seu cas també per primer cop) no havia obert. Era el Museu Etnològic i de Cultures del Món, a la façana del qual una pancarta gegant advertia que allà no estaven per a festes: Contra l’explotació d’Icub i d’Osventos”. Els treballadors d’atenció al públic, concentrats al carrer Montcada, van decidir fer vaga farts de les precàries condicions laborals a les quals els té sotmesos l’empresa subcontractada pel consistori no fa ni dos mesos. “Osventos té la seu a Galícia i amb les nostres queixes fa com si sentís ploure. Ni ens contesta els mails ni ens agafa el telèfon”, es dolien. Més que frustrats, els que es van trobar el museu tancat mostraven interès per conèixer la seva situació. “No hi ha dret amb el que els fan”, va remugar en Pere.

L’avís que entrar al Marès no seria tan fàcil el va trobar a la mateixa plaça de Sant Iu, amb força gent amuntegada. Colles de joves incloses, cosa que deu xocar als que es pensen, ignorants, que aquest museu fa olor de naftalina. “M’han de dir si més tard hi haurà llocs lliures”, els etzibava com un disc ratllat el noi de l’entrada. Cares llargues i a provar sort a un altre espai, que n’eren més de setanta a Barcelona i a set ciutats més de l’àrea metropolitana els que van participar en la moguda.

Al Macba, per exemple, on aquesta setmana s’ha inaugurat la meravellosa exposició d’art conceptual català de la col·lecció Tous. La cua de persones que no tenien tiquet virtual arribava fins a l’escultura La ola de Jorge Oteiza, però amb una mica de paciència anaven passant. “És curiós perquè la Nit dels Museus ve gent que no és l’habitual. Veig moltes famílies”, observava el director Ferran Barenblit.

Aquestes primeres vegades són la gran esperança per al futur dels museus, i més en aquests durs moments. Segons un estudi de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona, l’any passat van tenir un descens del 79% del públic. Ara bé, el local és el que va baixar menys: un 23%. Als que ahir no van poder gaudir-ne per les restriccions, que no passin pena: els museus estan oberts tot l’any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.