Les allaus d’Onfray

Michel Onfray ofereix, a Les allaus de Sils Maria, un itinerari pels grans temes del pensament de Nietzsche resseguint-ne les petjades a Sils Maria (Suïssa). Onfray defensa que el pensament de Nietzsche s’ha d’anar a pouar en els textos publicats en vida de l’autor, fugint dels usos esbiaixats que s’ha fet d’uns manuscrits pòstums que l’autor no havia preparat per a la publicació. Traduïda pel narrador Adrià Pujol Cruells per a Fragmenta Editorial, el llibre és una mirada oberta a un dels pensadors més estimulants de la història de la filosofia i de la literatura. Figura de la cultura francesa, Michel Onfray es va fer popular gràcies als sis volums de la Contrahistòria de la filosofia, que Edicions de 1984 li va publicar. Es tracta d’una relectura del pensament des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies, que posa en entredit teòrics marxistes i cristians, que han condicionat noms i estètiques. Edicions de 1984 també ha publicat Pensar l’islam, La força d’existir i Tractat d’ateologia, un cop contra els tres monoteismes.

Gran divulgador del pensament de Nietzsche, Michel Onfray es proposa en aquest llibre buscar les condicions biogràfiques de la producció dels conceptes nietzscheans. A Sils Maria (Suïssa), localitat on el filòsof vitalista va passar llargues temporades i d’on van sorgir conceptes com l’etern retorn, ressegueix les passes d’un autor que sempre va defensar que la filosofia es fa caminant. Tal com especifiquen els editors, “així, entre les allaus reals i figurades del paisatge, veu Onfray el naixement del superhome com una figura ètica. Explicant Nietzsche a través dels escenaris de les seves passejades, Onfray polemitza amb lectures esbiaixades de l’autor del Zaratustra, especialment amb aquelles que no distingeixen l’obra editada de l’obra pòstuma”.

Nascut en una petita localitat de Normandia el 1959, Onfray és una vedet mediàtica, però també un personatge que ha connectat la filosofia de nou en el diàleg després dels excessos estructuralistes, marxistes i altres llenguatges inabastables. Alguns l’han volgut situar dins una estètica llibertària. I realment els seus llibres són com una novel·la. No costen gens de llegir i t’atrapen en les vides i reflexions de les grans figures, algunes enterrades o oblidades. Per exemple, a Les allaus de Sils Maria, Onfray ens acosta el paisatge italià que tant va seduir Nietzsche. Ho fa de tal manera que entren ganes de tornar a les ciutats italianes i suïsses, però també a tots els llogarets on es va allotjar i on va agafar idees per a molts dels seus assajos. Reitero que l’amenitat està ben servida: “El pensament de Nietzsche respira a Sils Maria, més que en altres bandes. Però, ¿per quina raó? No té res a veure amb la petita casa on va llogar una habitació durant els estius entre els anys 1881 i 1888 (tret de l’any 1882) i que avui s’ha convertit en un monument kitsch per l’obsessió d’un professor universitari retirat, sinó perquè aquí descobrim en la natura tot allò que va produir el pensament de l’últim Nietzsche.” O quan fa lectures personals i llueix: “La revelació de l’etern retorn es produeix en un decorat digne d’una pintura de Caspar D. Friedrich. Abans que aquesta intuïció no el fulmini, Nietzsche ha llegit molt, sobretot obres científiques: és a dir, que no parteix del no-res. Busca en els llibres, llegeix obres de química i de cosmogonia, d’astronomia i de naturalisme. El seu cervell conviu amb aquestes idees dialèctiques, com les criatures als quadres del Bosch.”