La gran aposta de Carmen 113
El grup gironí de rock Carmen 113 publica ‘Hipnótica’, un disc “lluminós” i una muntanya russa emocional
Carmen 113 era l’adreça del seu primer local d’assaig, ara fa dues dècades, però el grup que ara manté aquest nom té poc a veure amb aquell de principis de segle que va publicar dos discos amb BOA, en una línia més neo-metal, que ja no els representa en el 2021. El grup ara conegut com Carmen 113 va néixer amb Mecanismos de defensa (2013), es va reafirmar amb Discutir desnudos (2018) i fa la seva gran aposta amb Hipnótica (U98, 2021), “un disc lluminós, perquè era important que ho fos, tal com estan les coses”. Així el descriu Jaume Nadal, cantant i lletrista de la banda gironina, que completen el bateria Rafa Gallardo, els guitarristes Alfredo Moreno i Jordi Martín, el baixista Roger Tor i el teclista Albert Casellas. Aquests són els seus instruments de partida, però l’actual mètode de treball del grup fa que “l’estudi sigui un instrument més, on tothom fa aportacions no restringides als seus instruments”. Ho facilitat el fet de tenir el seu propi estudi, on el grup ha pogut compondre i produir els temes al mateix moment, abans que el disc fos mesclat per Jordi Mora (Love of Lesbian, Miss Caffeina) i masteritzat pel londinenc Tom Frampton.
Hipnótica hauria d’haver sortit l’abril passat, però ho ha fet un any després. Tot i que no han estat quiets: des de final del 2019 han anat presentant sis dels nou temes del disc en format single: La danza, A estas alturas, Diciembre , En espiral, Tus mudanzas i Alabama. Tots han sortit amb vídeos lyrics elaborats a partir del disseny gràfic creat per Mauricio Sanguino per a les portades del disc –llançat només en digital– i dels diferents singles.
A Hipnótica –un títol que fa referència a “aquella persona imprescindible que apareix a la teva vida, amb la qual te n’aniries a la fi del món”– s’ha treballat molt bé la veu, “perquè és el que arriba més a la gent”, i les guitarres tenen com sempre un paper important, “però fan altres coses”, per donar més protagonisme a elements electrònics i una concepció del rock més pròpia del segle XXI, ballable, però també intens i sense por a submergir-se en sentiments, amb lletres més personals del que sembla. “El disc és com una muntanya russa: explorem des de l’eufòria més absoluta a la nostàlgia.”
En espera de poder presentar el seu contundent muntatge escènic a tot l’Estat i més enllà –a Mèxic es va fer viral Principios, un tema del disc anterior–, Carmen 113 treballa ara perquè l’impacte de la seva música a les xarxes es tradueixi en més presència en festivals.