Cultura

Dones patint, dones lluitant

Maribel Torres parla de l’abús de poder, la violació i la submissió en la darrera novel·la, ‘Aquí mano jo’

“L’explotació laboral també és una agressió. I en les feines feminitzades és freqüent”

Després de la bona acollida del seu debut en novel·la, El despertar del navegant (2019), Maribel Torres (Olot, 1968) torna amb Aquí mano jo (Llibres del Delicte). La detectiva Adriana Miralles, el Pau –el seu soci i expert informàtic– i el suport del Ramon –mosso d’esquadra i parella de l’Adriana– tornen a l’acció en una trama d’abús de poder i de violència contra les dones en un ambient hoteler, mostrant el sector de les cambreres, sovint invisibles. Tot comença amb l’assassinat d’un escriptor –client de l’Adriana– mal vist per les feministes.

“Tenia ganes d’escriure una nova aventura de l’Adriana. Que la novel·la de l’escriptor fos sobre una violació en què la dona és jutjada per sortir-se del que la societat considera correcte, ho tenia clar. Però em calia bastir un cas. Temps enrere, havia llegit Las que limpian los hoteles, d’Ernest Cañadas, i em va impressionar. Va fer que mirés diferent les cambreres d’hotel. I vaig decidir que volia parlar de les agressions que patim les dones, no només de les violacions. L’explotació laboral també és una agressió. I en les feines feminitzades és freqüent. I també parlo de la violència domèstica. Els maltractaments a la llar és un tema que toco des de sempre, quan escric, i estan en el rerefons de l’Adriana, la fan ser com és”, explica Maribel Torres.

“Arran de sentències com ara les de les diferents manades, els col·lectius feministes s’han mogut molt en el camp del «no és no». Anar sola de nit, haver begut, seguir a un pretès amic a un pis no són motius perquè l’home decideixi que vols sexe. Per això l’escriptor és rebutjat per les associacions feministes, perquè en la seva novel·la dona per bona la versió que si una dona no segueix les normes establertes és responsable del que li pugui passar.”

En aquest cas, Torres porta l’Adriana i el Pau fins a l’extrem. Gairebé hi deixen la pell. “M’ha agradat portar l’Adriana i en Pau a un extrem perquè creixin com a personatges. A Aquí mano jo ja han madurat respecte a El despertar del navegant. Sobretot en Pau.”

Quan escriu relats parteix d’una idea o experiència, però amb les novel·les tot comença amb la tria d’un tema social que vol tocar. “A El despertar del navegant, era la corrupció i l’especulació urbanística. A Aquí mano jo, són les agressions a les dones”, detalla l’autora, que ja està treballant en una tercera novel·la que vol que sigui diferent a les primeres.

Torres, a través d’una trama profusament dialogada, es queixa de “l’actitud de la societat, que discrimina les dones que surten del cànon establert”.

Va triar aquest títol perquè “aquí mano jo són les paraules que hi ha sempre darrere d’un abús”. Doncs ara mana ella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crítica
òpera

El fetitxisme operístic que exalta àries i divos

Restauren a Lloret un gran sepulcre modernista

lloret de mar
crònica
música

Un concert únic

Palafrugell
David Armengol
DIRECTOR DEL CENTRE D'ART LA CAPELLA

“El nostre paper és tenir molta cura del sector artístic”

barcelona
NEUS CANYELLES
Escriptora

“Oblidar ràpidament ens fa pitjors persones”

Barcelona

La 22a Nit d’Il·lusió tindrà dues sessions el 14 d’agost

santa cristina d’aro

Ethno Catalonia omple Banyoles de sons del món

BANYOLES

Grans veus de dona, a la vall de Camprodon

CAMPRODON
memòria històrica

Recordaran la veu catalana de La Pirenaica