Cultura

La bèstia de Sitges es desperta

La 54a edició del festival de cinema revela un cartell que remet al mite del licantrop i anuncia els primers títols

El festival, que se celebrarà del 7 al 17 d’octubre, tindrà un format híbrid amb un centenar de films

La bèstia es desperta i ensenya els ullals. El 54è Sitges–Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya , que se celebrarà del 7 al 17 d’octubre, desferma la seva naturalesa salvatge i ahir va anunciar els primers noms de la seva programació. També va revelar el cartell, que està dedicat a l’home llop, el protagonista d’aquesta edició, com ja es va anunciar el novembre de l’any passat.

Tenim tots una mica de llop, de bèstia interior? Dues cares? Com gestionem les nostres dualitats? Els autors del cartell, de l’agència China Madrid, expliquen que “ha estat molt interessant treballar amb un imaginari tan potent com el del leitmotiv d’enguany, però intentant transcendir la pura iconografia de la bèstia, que ja és gairebé pop, i buscant suggerir una conversa molt més àmplia”. “Per això ens va semblar que el naip podria ser un objecte molt atractiu per a reflectir això.” Per la seva banda, el director del festival de Sitges, Ángel Sala, diu que el leitmotiv se centra en la bèstia interior que tothom porta dins a través del mite de l’home llop i d’altres transformacions al llarg de la història del cinema fantàstic.

L’home llop hi estarà molt present amb una retrospectiva que començarà pel clàssic L’Home Llop, de George Waggner (1941) amb Claude Rains, fins a Un home llop americà a Londres, de John Landis (1981), passant per títols de Paul Naschy.

Primers títols

La programació, que tindrà de nou un format híbrid entre la presencialitat i la plataforma, estarà formada per un centenar de pel·lícules. Alguns dels primers títols que s’han avançat per anar fent xup-xup són la col·laboració entre el cineasta japonès Sion Sono i Nicolas Cage a Prisoners of the Ghostland, un film d’acció i terror sobrenatural. El britànic Ben Wheatley presentarà l’experiència sensorial i fosca d’In the Earth. Altres films són Son, de l’irlandès Ivan Kavanagh, un drama de terror sobre el coratge d’una mare que haurà de decidir fins on està disposada a arribar per protegir el seu fill de forces malignes. El noir cantonès Limbo, de Soi Cheang, un drama policíac amb assassí en sèrie del prolífic director de Hong-Kong. Altres són la comèdia de ciència-ficció Beyond the Infinite Two Minutes, dirigida per Junta Yamaguchi; Sound of Violence, un film d’Alex Noyer, visceral i sinestèsic, i Llanto maldito, del director colombià Andrés Beltrán. Pel que fa als documentals, es podrà veure A Glitch in the Matrix, de Rodney Ascher, un treball de caire científic i metafísic que es pregunta en un viatge suggeridor si l’ésser humà viu dins d’una simulació.

Un Romero perdut

Seven Chances, la secció del festival programada en col·laboració amb l’ACCEC (Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica) també ha avançat una proposta que posarà dempeus a més d’un fan del gènere: The Amusement Park (1973), la pel·lícula perduda de George A. Romero, redescoberta i restaurada en 4K per la seva vídua, és un angoixant malson sobre la vellesa i el maltractament a la gent gran.

Cinquanta anys després de la seva estrena, l’Historias para no dormir, amb què Chicho Ibáñez Serrador va desvetllar més d’un espectador televisiu, torna. Rodrigo Cortés (La broma), Rodrigo Sorogoyen (El doble), Paco Plaza (Freddy) i Paula Ortiz (El asfalto) han realitzat quatre relats autoconclusius que s’estrenaran en primícia a Sitges 2021. El festival també ha anunciat que s’afegirà a la commemoració del 150è aniversari de Segundo de Chomón.

Objectiu: més visibilitat de la dona

Mònica Garcia, directora general de la Fundació Sitges, va explicar ahir en la presentació que en la secció oficial a competició en els darrers deu anys només el 6% dels llargmetratges han estat dirigits per dones, xifra que puja fins al 10% en codirecció. En aquest context, el festival posa en marxa la secció WomanInFan amb l’objectiu de posar llum en la memòria històrica de totes aquelles dones que han contribuït d’una manera o una altra a la història del cinema fantàstic. En aquest sentit, s’inicia la creació d’un fons documental en línia de memorabilia. Es concediran tres beques, gràcies al suport de Vèrtix, per a tres cineastes sense bagatge en el fantàstic, però amb una trajectòria cinematogràfica destacada. Així mateix, s’aposta per promoure que es doni visibilitat a la dona cineasta en el cinema de gènere per tal que la indústria audiovisual del país confiï aquest tipus de projectes a futures productores, directores i guionistes. El Festival de Sitges produirà un curtmetratge anual escrit i dirigit per dones dins d’una convocatòria oberta.

Per altra banda, Garcia considera “contraproduent” eliminar la distinció de gènere als premis d’interpretació, com ha anunciat recentment el Festival de Cinema de Sant Sebastià. “No és el moment de plantejar-se aplicar la mesura anunciada”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Ministeri de Cultura tanca l’expedient contra la SGAE després de la seva “total adaptació” a l’ordenament jurídic

madrid

Units per força

BARCELONA

Rufus Wainwright: “Vacuneu-vos!”

Peralada
lletres

Daniel Vivern rep el premi Calders d’assaig a Llançà

patrimoni

Barbastre exposarà obres d’art de la Franja

Neix a Fontcoberta el festival Vadart

FONTCOBERTA
Cinema

Weinstein, jutjat per violacions a Los Angeles

Filmin. Documental

Tres joves actrius ‘atrapades’ a la xarxa

Filmin. Documental

Tadzio, de ‘Mort a Venècia’, i el preu de la bellesa