Vermell passió

Això és talment un mundial, una competició on ve el millor del millor. I més aquest any en què el Festival del Circ Elefant d’Or, el primer gran certamen internacional que se celebra després del parèntesi de la pandèmia, ha repescat els artistes guanyadors dels altres festivals perquè a més d’oferir espectacle competeixen a la pista. I si en la primera semifinal de l’Espectacle Blau ja es va situar el llistó alt, el Vermell no va posar les coses fàcils al jurat, que haurà d’escollir el bo i el millor per a la gran final que tindrà lloc dilluns, a Girona.

Només començar, els espectadors van haver d’alçar la mirada per gaudir del que és capaç Artem Lyubanevych enfilat al pal aeri. Perquè si bé el musculós ucraïnès arrenca el seu número com una mera exhibició de pole dance, el pal s’enlaira sota la cúpula del pavelló de Fontajau. Un bon entrant que té números per encapçalar el dream team d’aquesta edició titulada Festival de festivals. Li van prendre el relleu el Duo Jasters italià, uns referents de la precisió amb el llançament de ganivets i la ballesta que fa poc vam poder veure al Circ de Nadal. Les notes d’humor les va posar a continuació un altre vell conegut, Matute, un clown que sap trobar la complicitat amb el públic, primer fent-lo aplaudir al ritme de la música i, després, prestant de la grada una pobra víctima a qui proposarà fer un combat de boxa, que guanyarà l’espectador, i el públic l’aplaudeix posant-se en la seva pell.

Si us pensàveu que ho havíeu vist tot pel que fa la contorsió, Aleksander Batuev demostra que no, que encara hi ha terreny que explorar, sobretot en l’àmbit artístic i de posada en escena. Vestit com els dolents de Matrix, aquest artista rus és capaç de tot i més amb el seu cos, fent-ho amb estil, elegància i una excelsa coreografia. Per això és un dels referents mundials en aquesta disciplina. Li prenen el testimoni el Duo Stauberti a la perxa. El forçut portador i l’esvelta àgil enfilant-se al pal en equilibri regalen unes inestables arquitectures humanes que es fan encara més difícils amb el primer a sobre d’un monocicle.

Un dels grans números de la nit és el que presenten el duo de teles aèries Golden Dream. La seva actuació sembla que dues escultures esculpides en or prenguin vida. I de la sensualitat inicial es passa a l’èpica, amb un final apoteòsic que fa aixecar el públic dempeus. Ja a la recta final, entra en escena Victor Krachinov, considerat un dels màxims exponents d’una nova generació de malabaristes que fan giravoltar els seus objectes a ritme de la música amb una precisió i coreografia particulars. La seva: la d’un rocker dels vuitanta amb aparença de heavy metal tipus Europe o Bon Jovi, dient-me peculiar. Més espectaculars i un dels preferits del públic van ser el Duo Vitalys, la parella de gimnastes peruans que van batre fa uns anys a les escales de la catedral de Girona el rècord Guinness mundial d’ascens en equilibri de cap a cap (97 graons en 52 segons). Aquí, novament, van fer esclatar el públic amb aplaudiments amb un reguitzell de figures d’especial complexitat. Al mateix nivell es va acomiadar la Troupe Richter, un col·lectiu d’acròbates saltadors a la bàscula amb un repertori d’exercicis en què destaquen columnes humanes i salts mortals inversemblants que ells fan possible. És la màgia del circ.