Mor l’artista Raffaella Carrà
Nascuda el 1943 a Bolonya, Raffaella Maria Roberta Pelloni, Raffaella Carrà, va morir ahir a Roma després d’una llarga malaltia, segons va explicar el seu company des de fa molts anys, el coreògraf Sergio Japino. La cantant tenia 78 anys i “encara molta energia”. Va mantenir el seu nom pel pintor Rafael i va triar el cognom pel pintor Carlo Carrà.
Des de petita va estudiar dansa i va debutar en cinema sent una nena, el 1952, a Tormento del pasado. Va aparèixer en una dotzena de films i es podria haver fet un nom a Hollywood –va compartir protagonisme amb Frank Sinatra a la pel·lícula bèl·lica El coronel Von Ryan (1965)–, però no li va agradar la vida a Los Angeles i va tornar a Itàlia.
Com a cantant va debutar el 1970 amb el disc Raffaella. N’enregistraria una trentena més, fins al 2018, amb èxits que sovint va adaptar al castellà com ara Caliente, caliente, En el amor todo es empezar, Fiesta, Para hacer bien el amor, Qué dolor... Amb aquest repertori va actuar Catalunya, per exemple al Paladium de Platja d’Aro, el 1977.
El 1975, Carrà ja era una estrella a la televisió italiana perquè ballava i cantava i tenia un tarannà molt simpàtic. Aquell any va sortir al programa de TVE ¡Señoras y señores! i va agradar molt. Poc després va treure un disc recopilatori cantant en castellà grans èxits seus. Els executius de TVE li van proposar el programa especial La hora de Raffaella Carrà. Després va triomfar per Xile i Perú abans de tornar a Itàlia i a la RAI. Va ser un ídol televisiu durant quatre dècades, però sempre mantenint la seva independència i el seu caràcter de dona forta i indomable, que es declarava públicament comunista i feminista.
