Música

Trenta i tants i més

La força de Sergio Dalma va quedar patent des del moment que va començar a sonar la música divendres a l’escenari del Festival de Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols. Com a presentació de la seva gira 30... y tantos, va fer un repàs de la seva discografia amb un bloc d’estrofes de cançons com ara Cenicienta desde ayer (1989), Cómo me gusta (1991), Eres (1992), Como un aleluya (1998), No me digas que no (2000) o Cuidaré (2010).

Després d’aquesta introducció, “gairebé mig concert” com ell mateix va dir, l’espectacle començava amb Se empieza nuevamente, Solo para ti i Donna. El públic estava animat però ningú gosava aixecar-se de la cadira, tot i que ell animava a cantar: “Se sent igualment i la vostra brillantor als ulls és emocionant.” Cap més referència a mascaretes, distàncies o normes.

La sorpresa de la nit va arribar quan Dalma va explicar que fa tres anys va decidir tornar a Catalunya, i que aquí va conèixer un bon músic a qui va proposar que li escrivís una cançó per al seu proper disc. Així va presentar el cantant de la Bisbal Miquel Abras, amb qui va interpretar Plorant les hores. Un moment molt emotiu, com l’abraçada que es van fer els dos en acabar.

El concert continuava i, després de temes com Tú y yo i Esa chica es mía, arribava el torn de Deixa’m oblidar-te, que va cantar primer en català i després en castellà, igual que ho va fer amb el tema Ara ja no és hora.

En un altre moment distès de la nit, Dalma va agrair a TheProject l’organització del festival “en un temps tan difícil com l’actual”, i va passar a presentar els membres de la seva banda, sempre amb la seva particular simpatia. Així, va parlar de Messi amb el guitarra Jorge Alberto D’Amico, i també va agrair a aquest mateix i a la vocalista Alicia Araque l’esforç i el repte que havien acceptat per fer-li les veus en tants temes interpretats en català.

La nit va acabar amb èxits que no podien faltar, com Bailar pegados o Galilea, i Dalma va deixar per als bisos Em dones força, Yo no te pido la luna o Gloria. I va posar el punt final amb Que tinguem sort i Boig per tu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles