Cultura

crònica

En una altra dimensió

En un estiu accidentat per a molts, la pandèmia ha afectat la gira d’ El Pot Petit amb alguns concerts cancel·lats o ajornats per algun contagi a les seves files, però finalment dijous el grup empordanès va poder actuar al Festival de Cap Roig , on va debutar després de dotze anys en actiu –més o menys dotze, perquè “el de la pandèmia no compta”, com va dir la Jana– i ja consolidat com una de les formacions més destacades de l’escena familiar a Catalunya. Davant d’un auditori tan ple com ho permeten les actuals circumstàncies i emmarcat per un capvespre preciós, després d’una petita amenaça de pluja, El Pot Petit va desplegar tots els seus recursos musicals i escènics, amb una petita big band de tretze membres, entre instrumentistes de gran nivell i versatilitat –potent secció de vent, ideal sobretot en els moments amb més swing– i pirates que canten, ballen i criden “a l’aventura, l’abordatge, a la romana i els espaguetis... a la bolonyesa!”, perquè ja se sap que “amb la panxa buida no es busquen tresors”.

El gran tresor d’El Pot Petit són les seves cançons i tot l’imaginari propi que hi han creat. Per això el concert comença amb les arxiconegudes notes de La dimensió desconeguda, perquè el grup convida el seu públic a endinsar-se en el pot petit i entrar en una altra dimensió, plena de música, màgia i personatges tan simpàtics com entranyables, a través dels quals els nens i les nenes poden afrontar la por o la vergonya i descobrir que en aquest món d’aparences, no tot és la imatge: “Què vol dir que fas cara d’això o d’allò altre? Som el que fem i no el que semblem!”, van dir sobre El drac Rac, que trencant amb totes les convencions no treu foc pels queixals ni es cruspeix ningú, perquè “és un drac vegetarià, ecologista, pacifista i que fa ioga”.

En un escenari sense pantalles –ja n’hi ha prou al món real–, amb titelles, vaixells i acàcies, en Pau, la Jana i la Melmelada Band van oferir una dotzena de cançons durant una hora i quart, en un espectacle de ritme trepidant, amb diferents nivells de lectura i humor que permeten que tots en puguin gaudir, grans i petits. El cuc poruc, El jardí –gran final de percussions–, L’arc de Sant Martí, el díptic format per Els pirates i El pirata despistat, el Rap familiar –amb tot Cap Roig cridant “t’estimo!”–, Soc un mico, la molt esperada El lleó vergonyós i la música de Kiss introduint El rock de la formiga, van precedir la gran cloenda amb el seu himne, El Pot Petit, quan ja tots hi érem, a dins d’aquest pot inigualable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mirador

El manga encara és un sol ixent

Pablo Berger
Director de cinema

“El que més m’agrada del cine és sorprendre”

Sitges
Crítica
música

Elaborar sobre la música del temps que passa

novetat literària

Un llibre situa el ‘boom’ de l’havanera mig segle abans de la guerra de la independència de Cuba

girona
patrimoni

Els Mossos recuperen un manuscrit montserratí i una creu de l’església de Sant Martí Sarroca

barcelona
Cultura

Mor Benjamin Zephaniah, el poeta que va triomfar com actor a ‘Peaky Blinders’

ART

Completen el mur d’art urbà del Blanes Urban Fest

BLANES

Refer Roca Rossa

TORDERA

A cavall entre el romànic i el gòtic

TORDERA