Dependència en dues direccions
La relació d’un home i el seu fill autista, tema central del film ‘Siempre contigo’
Un home divorciat ha abandonat la seva carrera professional i la seva pròpia vida per dedicar-se al cent per cent al seu fill autista, i fuig amb el noi veient l’intent de la mare d’internar-lo en un centre. Siempre contigo té algunes similituds amb Rain man: un autista i un familiar (en aquest cas el pare) emprenen un viatge que, com estableixen les regles del gènere de les road-movies, els acabarà transformant. Però aquí s’acaben les coincidències amb la pel·lícula protagonitzada per Tom Cruise i Dustin Hoffman, que va triomfar als Oscar del 1989. El cineasta israelià Nir Bergman (Haifa, 1969) desvia ben aviat el film cap a territoris igualment interessants, i planteja una pregunta a l’espectador: qui depèn més de qui? Fins a quin punt l’obsessió del pare per estar sempre al costat del fill i controlar-lo no és també una disfunció que cal corregir?
La pel·lícula va obtenir el segell del Festival de Canes del 2020 (l’havien de programar, però es va suspendre per la pandèmia) i el protagonista, Shai Avivi (el pare), va guanyar el premi al millor actor de la Seminci de Valladolid.
Nir Bergman explica a les notes promocionals del film que, per crear el personatge interpretat per Shai Avivi, pensava en els aclucalls, aquestes peces que es col·loquen al costat dels ulls de cavalls i ases per impedir que mirin fora del camí i es desviïn. “Així és com percebo jo Aharon, encegat en el seu camí, minimitzant les seves necessitats per satisfer les del seu fill autista, plenament consagrat a cuidar-lo i protegir-lo de qualsevol dany.”
Inspiració en fets reals
Dana Idisis, la guionista, coneix bé el tema de què tracta. El seu germà és autista i, com el jove protagonista del film, estava fascinat per Chaplin, un referent constant de Siempre contigo (la música, alguns gags...) i un element clau de la trama en un dels moments més emotius.
