Llibres

Molts motius per viure

Rutger Bregman edita ‘La humanitat. Una història d’esperança’, un al·legat de pensament positiu i crític

“Sent honestos, avui no tenim una democràcia real sinó aristocràcia electa”

L’influent pensador Yuval Noah Harari ha dit de La humanitat. Una història d’esperança de l’historiador holandès Rutger Bregman que el llibre “m’ha fet veure la humanitat des d’una perspectiva nova”. Publicat per Empúries i Anagrama, l’assaig repassa alguns dels esdeveniments històrics i ofereix un nou punt de vista sobre dos-cents mil anys d’evolució de la humanitat. De l’aventura dels nois reals d’El Senyor de les mosques als bombardejos de la Guerra Mundial, d’una granja de cria de guineus a Sibèria a un infame assassí de Nova York, de la màquina de descàrregues elèctriques de Stanley Milgram a Yale a l’experiment de la presó de Stanford... Bregman mostra com creure en l’amabilitat i l’altruisme dels humans condueix a una nova manera de pensar i pot esdevenir el fonament d’un canvi veritable en el model la social.

El llibre, que ha esdevingut un best seller europeu, revisa la nostra història per treure’n conclusions positives. Aquesta setmana ens les va encomanar en una dinàmica roda de premsa telemàtica, on proposava repensar dos-cents mil anys d’història a partir de l’evidència científica que l’ésser humà tendeix més a cooperar que a competir, a confiar que a desconfiar.

Capaç d’aixecar més que murmuris en la seva intervenció al Fòrum de Davos de 2019, on no l’han tornat a convidar i on va retreure a les elits mundials que no tractessin en aquestes trobades sobre l’evasió d’impostos, al nou llibre, que en tan sols uns mesos s’ha convertit en un èxit editorial als Països Baixos, Alemanya i Anglaterra, torna a ser atrevit afirmant que és l’altruisme i no la competitivitat el motor evolutiu de la humanitat: “Sent honestos, avui no tenim una democràcia real sinó aristocràcia electa. El que tenim el poble és la possibilitat d’escollir els nostres aristòcrates, però el que seria una democràcia real és que la gent es pogués convertir en política.”

Defensor de la democràcia participativa, sobre la funció del periodisme ha afirmat que “les notícies diàries, fins i tot horàries són successos, sensacionalisme i el meu veredicte sobre aquest tema és espantós. Les notícies no són bones per a la democràcia i recomano a la gent que les deixi de seguir perquè et converteixen en més cínic, n’hi ha evidències, i provoquen que es deixi de considerar la possibilitat de canvis polítics. El bon periodisme parla al poder, el controla i el manté en escac i això és humanament important. És important practicar el periodisme constructiu. Es poden donar les males notícies, però centrant-se en les solucions. Això és practicar un bon periodisme, abordar els grans desafiaments i la possibilitat de canvi. El bon periodisme dona esperança”.

Bregman no ha celebrat la influència de les xarxes socials, especialment Twitter, que ha definit com a droga, “dissenyada de manera que et fa completament addictiu i ens fa centrar-nos només en el negatiu. Activa el pitjor de nosaltres, per la qual cosa recomano que la gent l’apagui”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona