Petit Maó algerià

El país de l’altra riba, de la menorquina Maite Salord, ha assolit la tercera edició del premi Proa, que convoca l’editorial del mateix nom i que es presentarà el dia 17 de novembre. Amb una dotació de quaranta mil euros, el premi Proa s’ha convertit en una de les atraccions literàries de tardor i ha tingut una bona acceptació en les dues primeres edicions de Jordi Nopca i Francesc Serés.

El país de l’altra riba arrenca amb la caiguda accidental a l’illa de l’Aire del sud-est de Menorca d’un avió alemany que venia de bombardejar la costa nord d’Àfrica una matinada de febrer del 1943. Uns pescadors salven els quatre tripulants, però el Junker 88 de la Luftwaffe continua encara sota les aigües. Al següent capítol, Salord trasllada el lector a la ciutat d’Alger, on Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint de les tropes nazis, han obert una sastreria. La visita d’un elegant colon francès que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els dona un prestigi que salva l’establiment. A través de diferents espais temporals, que també ens situen a començament del segle XXI, la novel·la és un homenatge al narrador existencialista Albert Camus Sintes, amb família procedent de Menorca i nascut a la ciutat algeriana d’Orà.

Set anys allunyada dels llibres i després de retirar-se de la política, on va arribar a ser consellera del Consell Insular de Menorca, institució que va presidir del 2015 al 2017, Maite Salord ha construït una novel·la profundament humanista, que, segons l’editor de Proa Josep Lluch, recrea l’Alger multicultural d’abans de la guerra i la independència.

El crític literari i membre del jurat Xavier Pla va destacar ahir en roda de premsa que “els protagonistes d’aquesta gran novel·la de la identitat i la memòria que és El país de l’altra riba estan descentrats, obligats a sobreviure de Maó a Alger, de Marsella a Barcelona, però no són uns desarrelats. Tots han hagut de fugir del seu passat, carreguen una memòria personal que els dona vida i tots, absolutament tots, sobreviuen gràcies a valors intangibles com ara l’amor, l’amistat o la solidaritat en temps de bombes, terror i violència. I, per sobre de tot, domina la fletxa esperançadora del temps, la d’un futur més just, digne i reparador: sempre hi ha una altra riba on anar”.