Cultura

La màgia està en la naturalesa

Elisabetta Gnone presenta ‘La història perduda’, el primer títol traduït al català de la sèrie ‘Fairy Oak’

Elisabetta Gnone (Gènova, 1965) és una autora d’èxit per a públic infantil i adolescent. Va treballar per a la Disney i admet la influència, “tant pel que fa a les virtuts com als defectes”. Ara presenta el vuitè títol de Fairy Oak, una sèrie que no havia de ser-ho i que ha tancat –en fals– dos cops. Haver venut uns 800.000 exemplars a tot el món ha de ser un pes, tot i que molt agradable.

La història perduda és el primer dels títols que ha estat traduït al català, gràcies a Xavier Solsona, per a l’editorial Duomo. Tot va començar amb l’èxit de fa 15 anys amb la trilogia ambientada al poblet fantàstic de Fairy Oak, ple de natura, nens i fades: El secreto de las gemelas, El encanto de la oscuridad i El poder de la luz.

“Em van encarregar una història de màgia per a un públic femení infantil i adolescent, perquè venia de l’èxit de la sèrie W.i.t.c.h. A mi, parlar de màgia no em convencia, però se’m va ocórrer crear una metàfora naturalista”, explica l’autora amb una simpatia coherent amb l’esperit del que narra, en aquestes i altres sèries, com Olga de papel. Va optar per oferir màgia, però la de la natura, a través de les aventures de dues germanes bessones a Fairy Oak, un poblet amagat entre els plecs d’un temps immortal, envoltat de mars, boscos i muntanyes. Un paratge amb fades, mags i bruixes convivint amb humans normals.

Aquest món fantàstic té uns detalls d’ambientació –salvant unes certes distàncies– similars als de Tolkien i Rowling, i les edicions i il·lustracions sempre són molt acurades. Per a Gnone, després de la trilogia inicial, la història estava tancada, “no era una sèrie, era una metàfora”, però la pressió dels lectors la va empènyer a escriure un llibre més... que van acabar sent-ne quatre. “L’últim d’aquell bloc es titula Adeu Fairy Oak per tancar la història, i durant anys vaig aconseguir rebutjar les propostes de continuïtat, però la pandèmia, en què la natura va tenir un efecte calmant i de consol per a mi, em va fer adonar que podia aportar un granet de sorra” i va escriure aquest vuitè títol, i un novè que ja ha sortit a Itàlia, que, de moment, sí que seran els darrers.

“Estic encantada amb la traducció catalana. Tinc un record impressionant de quan vaig venir a signar el primer llibre per Sant Jordi i vaig ser conscient de l’existència d’aquesta llengua tan bonica”, diu l’escriptora.

Té una explicació per al creixement continuat de la colònia d’italians a Barcelona. “És una ciutat irresistible i, a més, una idea a Barcelona és una oportunitat, cosa que a Itàlia és impossible. Al meu país, una idea és un problema”, assegura rient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.