Cultura

Vuit-cents films posats en context

El llibre ‘La Guía FilmAffinity’ ofereix una història actualitzada del cinema a càrrec dels creadors d’aquest web

“No hi ha llibres de cinema en paper, ni tan sols en anglès, que estiguin actualitzats.” Aquesta és una de les raons per les quals La Guía FilmAffinity. Breve historia del cine ha acabat sent un complet volum de paper de més de 400 pàgines, explica Pablo Kurt, cofundador d’aquest lloc web i impulsor del llibre juntament amb Daniel Nicolás. Editat per Nórdica Libros, inclou crítiques de 800 pel·lícules rellevants de la història del setè art i les posa en context a través de dinou articles dedicats a etapes i moviments cinematogràfics d’arreu del món.

Pablo Kurt i Daniel Nicolás originalment van projectar aquesta guia per al lloc web de FilmAffinity , que inclou 800.000 crítiques i ressenyes, té 900.000 usuaris registrats i 3,5 milions d’usuaris únics a Espanya cada mes. “Trobava a faltar un text aglutinador –explica Pablo Kurt– perquè algú que vulgui aprendre de cinema no hagi de recórrer només a anar de pel·lícula en pel·lícula, sinó que pugui trobar uns textos que contextualitzin aquestes pel·lícules i expliquin el desenvolupament del cinema a través dels seus moviments: la Nouvelle Vague, el Neorealisme, el cinema de la Unió Soviètica...”

Amb aquest objectiu, va fer la proposta al seu germà, Daniel Andreas Verdú, que és professor de cinema de la Universitat Carlos III de Madrid, i al seu tiet Miguel Verdú, “un savi del cinema”, i els va demanar que compartissin els seus coneixements en línia per oferir-los als usuaris de FilmAffinity. Tots dos són els editors i han escrit la major part dels articles, però van recórrer a altres autors: “Quan van arribar a temes molt específics, com per exemple el cinema africà dels anys seixanta, van preferir recórrer a especialistes. Per això el llibre està escrit per vuit persones.” Gorka Bilbao, Ernesto del Río, Luis Eguiraun, Alberto Elduque, Andrea Franco i Jorge Oter són els altres sis autors.

Pablo Kurt (Miranda de Ebro, Burgos, 1969) destaca el valor d’aquesta diversitat de veus: “Normalment les històries del cinema estan escrites per una sola persona i donen una visió unipersonal, però nosaltres volíem una polifonia de veus i escapar de l’eurocentrisme que tenen moltes guies.” El llibre comença amb els articles dedicats a El nacimiento del cine. Las primeras décadas (1915-1931), La comedia muda estadounidense (1915-1931) i El expresionismo alemán y el cine de la República del Weimar (1919-1933), i acaba amb La era digital. El siglo XXI (1995-2019)

El projecte va acabar tornant als orígens de FilmAffinity, que era la gran base de dades en paper de Kurt: “Quan vaig veure la qualitat dels textos vaig pensar que, a més del web, mereixien publicar-se en un llibre de paper.”

Un web pioner

FilmAffinity es basa en la votació i les crítiques dels usuaris i en la possibilitat de trobar gent amb gustos semblants als teus (ànimes bessones, en diuen). D’aquí ve el seu nom d’Affinity, afinitat en anglès. Els seus usuaris tenen un perfil força cinèfil. També ofereix extractes de crítiques d’importants mitjans estatals i internacionals que ajuden a orientar l’usuari. A més de pel·lícules, inclou curts, documentals, sèries de televisió, videoclips... Tot i que des del principi té també versió en anglès, s’ha acabat consolidant en castellà, llengua en què, fa 19 anys, hi havia molta menys competència que en anglès, amb els podeross webs dels Estats Units i la Gran Bretanya.

Pablo Kurt és un cinèfil des que era nen i membre d’una família que és també molt apassionada del setè art: “Tenia una base de dades de cinema a casa molt gran, abans que existís internet; jo votava les pel·lícules que veia i em comparava amb altres crítics de cinema per veure amb qui tenia afinitat”, explica. El 1996 va descobrir internet: “Vaig quedar fascinat per l’eina i les seves possibilitats, i vaig decidir que volia treballar en el món d’internet com fos”, explica. L’any 2000 va marxar un any al Canadà per estudiar com fer pàgines web, i un temps després de tornar va trobar “un soci a Madrid, un programador jove molt bo amb qui segueixo encara, 19 anys després”. Es tracta de Daniel Nicolás. Junts van llançar FilmAffinity el maig del 2002 i són els promotors del llibre La Guía FilmAffinity. Breve historia del cine.

No van voler fer un portal a l’estil d’IMDB, amb una gran quantitat d’informació. “Mai vam tenir la intenció de fer un web gegantí, en què fóssim prescriptors de continguts de qualitat. Simplement volíem fer que cadascú pogués portar la comptabilitat de les pel·lícules que havia votat i un sistema de recomanacions molt potent basat en l’afinitat amb gent que opina com tu.”

Remarca que l’usuari és el centre de tot, i que posen molta atenció en el contingut (que no hi hagi errors ni spoilers) i al bon funcionament. “Mai no han perdut cap vot”, diu, dels 160 milions rebuts. El projecte s’ha fet molt gran en dinou anys: “Amb el temps ha crescut de manera enorme, tenim centenars de milers de pel·lícules, documentals, curts, videoclips, sèries...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.