L’elegància i el classicisme llisquen sobre el gel amb l’energia que només pot donar el circ al Pavelló Municipal Girona-Fontajau, que s’ha erigit en el seu palau. L’espectacle d’aquesta edició, que va començar el 25 de desembre passat i acabarà el 29, amb més de 13.000 entrades venudes, està inspirat en el conte musical de Nadal El trencanous , del compositor Piotr Ilitx Txaikovski. Un auditori entregat, això sí amb només el 70% d’ocupació arran de les últimes normes per la pandèmia, va disfrutar i es va emocionar.

Al llarg de l’espectacle, una trentena d’artistes internacionals van encadenant frenèticament divuit actuacions que van des de la corda vertical, els patins acrobàtics, la barra russa, la roda alemanya, fins al masteler i, evidentment, els típics pallassos. Una cosa sobresurt: el ritme que té el conjunt i, també i no és pas fàcil, aconseguir donar una certa coherència al conjunt. La història de la nena anomenada Clara –en algunes versions és Maria– que prepara Nadal amb el seu germà, els pares i la resta de la família és només l’excusa. En aquest sentit, potser es troba a faltar haver donat més coherència a un relat, encara que fos mínimament; però és realment difícil aconseguir-ho, donada l’enorme varietat d’espectacles. A més, i com molt bé es diu a l’inici, serveix d’inspiració. Evidentment, estem en un circ, no davant d’una teatralització. En tot cas, cal destacar un programa coherent on sorprèn que els dos números més impactants no siguin precisament sobre gel, si bé això no treu gens de mèrit al conjunt. Al llarg de prop de dues hores desfilen acurades coreografies i un extraordinari esforç per cuidar i amanyagar el vestuari. Els artistes: Gingerbread on Air va captivar amb els malabars en grup; Imperioral Games va meravellar amb el diàbolo; les rodes alemanyes de Nutcracker’s Mica van sorprendre i, finalment, Giang Brothers, amb unes portentoses acrobàcies i Leosvel and Diosmani, amb el masteler cubà, on feien una autèntica senyera humana, van demostrar el poder del circ. Circ sobre gel, pensat i sentit, si bé una acústica menys intensa s’hauria agraït.