Cultura

“Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí...”

Mor, als 80 anys, el folklorista, pedagog i escriptor badaloní Joan Soler i Amigó

Hi ha autors que, des d’una certa discreció, han deixat empremta amb cançons que transcendeixen generacions. És el cas del badaloní Joan Soler i Amigó, mort ahir, als 80 anys, i responsable, per exemple, de les adaptacions de versos que, des de fa dècades, formen part de la memòria col·lectiva de milions de catalans. Soler i Amigó és qui, partint d’un espiritual negre sobre una vall d’un riu vermell, va escriure: “Trobarem a faltar el teu somriure. Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí, però el record de la vall on vas viure no l’esborra la pols del camí.” Qui va contribuir, també, que, per a molts excursionistes, les caminades fossin menys feixugues amb himnes kumbaià com el següent: “Vella xiruca, quantes hores passades! Quanta alegria fas reviure el meu cor!” I qui, finalment, en un tàndem especialment productiu amb el romancer Jaume Arnella, brindava per la salut dels pobres i beneïa la mare que a tots ens va parir a les Rondes del vi.

Pedagog (va ser, amb Joan Triadú, codirector de l’Escola Thau), folklorista i escriptor, amb una vida dedicada a la cultura popular que, l’any 2006, el va fer mereixedor d’un Premi Nacional de Cultura i, el 2018, d’una Creu de Sant Jordi, Soler i Amigó, però, com es posava en relleu en l’antologia 50 anys, 100 cançons (Pont del Petroli, 2011), va fer cançons de molta altra mena: cants litúrgics, composicions per a corals i espectacles de dansa, traduccions amb el poeta Joan Argenté de composicions de Jacques Brel que cantarien Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat...

Més enllà de la música, però, Soler i Amigó (net, per la banda materna, de l’arquitecte Joan Amigó i Barriga, màxim exponent del modernisme a Badalona, i, per la paterna, de la folklorista Joana Vidal, a qui, l’any 2010, va dedicar un llibre) va publicar nombrosos treballs sobre cultura popular (Festes tradicionals de Catalunya, l’any 1978, li va valdre el Premi Crítica Serra d’Or, i Barres i onades: relats d’història a Badalona, l’any 1982, el Baldiri Reixac) així com de poesia (Miralls de l’Alba, Premi Recvll el 1984), narrativa juvenil i, finalment, narrativa per a adults (premi Leandre Colomer, l’any 2002, per Rebels a Tramuntana).

Joan Soler i Amigó formava part d’una destacada nissaga familiar a Badalona i entre les seves obres figura també Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli, 2014), un corpus biogràfic escrit amb els seus germans Josep i Francesc sobre un altre germà: Santi Soler, ideòleg del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) de Puig Antich i traspassat l’any 1999.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.