Experiència màgica

Gaudir d’una vetllada de música de música de cambra al Palau de la Música Catalana té quelcom d’experiència màgica. Acostumats a gaudir del recinte modernista amb el gran format, cert és que l’edifici modernista ens parla a través del petit format d’una manera completament diferent de l’habitual. Que ningú pensi en una sensació de tristor perquè, dilluns, no hi hagués un ple de públic al Palau. Res d’això. La música de cambra demana una proximitat que no entén de grans quantitats, sinó de recolliment i humanitat. Recolliment i humanitat que, dilluns, vam poder escoltar amb el trio constituït per aquests primeres espases de la música del nostre país com són el clarinetista Joan Enric Lluna, el violoncel·lista Lluís Claret i el pianista Josep Maria Colom, amb un més que interessant programa on va haver-hi temps per a tot. Temps per a la descoberta de la versió amb violoncel del força conegut Trio Patètic de Glinka on ens vam adonar del pòsit de la música italiana i centreeuropea en l’anomenat pare de la música russa. També, una vegada més, de com la música de Guinjoan cada dia que passa va depassant el seu context d’avantguarda del moment per situar-se en un pla propi d’allò que és clàssic. I, de nou, el contacte sempre inspirador amb Brahms a través del Trio en la menor, opus 114. Va ser en aquesta obra on vam poder copsar la naturalesa d’un trio que sembla sorgir del diàleg entre l’esperit apol·lini de Claret i el més dionisíac de Lluna per oferir una lectura carregada del misteri que traspua una obra tardorenca i escrita al final de la seva vida. Amb aquells elements musicals, un espai únic i un capvespre d’hivern, tot va possibilitar una experiència màgica.