Cultura

Patrimoni

Plànols per a una guerra

A Can Trona de la Vall d’en Bas s’exposen els plànols de les comarques de Girona reunits el 1719 per l’exèrcit invasor anglofrancès

L’any 1719 un exèrcit conjunt de França i Anglaterra, països aleshores enfrontats a la corona espanyola, va creuar els Pirineus i va ocupar una part de Catalunya i altres zones de la Península. En aquell context bèl·lic, els invasors van encarregar a un dels seus cartògrafs, Jacques Pennier, un recull de plànols de viles i construccions com ara esglésies i castells, preveient que tindrien molta importància geoestratègica i els podrien fer falta durant un conflicte que tot just acabava de començar. Si bé part del material es va elaborar aquell mateix any, possiblement força mapes i plànols s’havien aixecat durant la guerra de Successió pocs anys abans o ja estaven dipositats en arxius militars francesos. Contràriament al que es preveia, no hi van haver de recórrer gaire, a aquella cartografia, perquè el 1720, tot just un any després de reunir-la, la guerra es va acabar i les tropes anglofranceses van anar abandonant la Península.

En qualsevol cas, aquell llegat resultaria transcendent des del punt de vista històric i documental, ja que fins aleshores la cartografia de Catalunya es limitava, en general, a les ciutats, viles i construccions de certa rellevància. Seria gràcies a la iniciativa de l’exèrcit invasor i la feina de Pennier que es va elaborar els primers plànols de molts llocs del nostre país que anteriorment no havien merescut atenció.

L’exposició

Tot aquell material (101 mapes i plànols, dels quals 43 són de l’actual demarcació de Girona) es va aplegar en uns atles redescoberts fa poc temps i dels quals l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya n’ha difós una selecció a través d’una exposició. El muntatge, senzill però molt efectiu i didàctic, es pot visitar des d’aquest cap de setmana al centre cultural Can Trona de la Vall d’en Bas, on hi restarà fins a finals de març. S’hi ha reproduït en uns plafons tota la cartografia de les comarques de Girona inclosa en els àlbums de Pennier, i que inclou les ciutats o viles de Girona, Hostalric, Sant Climent Sescebes, Darnius, Figueres, Castelló d’Empúries, Maçanet de Cabrenys, Roses, Cadaqués, Castellfollit de la Roca, Olot, Camprodon, la Roca de Vilallonga de Ter, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, els castells de Quermançó i de la Trinitat, la Torre del Cap de Creus i l’església de la Mare de Déu de les Salines. Al costat del plànol del 1719 s’hi reprodueix una fotografia aèria de la mateixa zona en l’actualitat i així el visitant pot identificar el lloc amb més facilitat i comprovar com ha evolucionat amb el pas del temps. Sobre Pennier, es diu que “és un cas singular” perquè “es tracta d’un cartògraf pràcticament desconegut que amb aquest i altres treballs va fer una contribució remarcable a la cartografia del territori català de principis del segle XVIII”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Mirador

Mayte Vieta, creadora de mons

Crònica
homenatge a Andreu Solsona

“L’heroi tranquil”

Barcelona
Olot

El retrat de la vida infrahumana als hivernacles d’Almeria

Olot
MÚSICA

Unes 30.000 persones, al Festivalot més multitudinari

girona

Mor l’escriptor Antonio Gala als 92 anys

barcelona
cinema

Palma d’Or a la dissecció implacable d’una parella

canes
Mirador

Castanys, l’home tranquil

Cinema

El film vietnamita ‘Bên Trong Vo Ken Vang’, premi a la millor òpera prima a Canes

Barcelona

Carles Santiago guanya el premi popular de ’La Sardana de l’Any del 2022’

LLORET DE MAR