Una tragèdia per començar
Ma Mare No Em Deixa inaugura el Fitag amb una versió “a l'abast de tothom” d'‘Èdip Rei', de Sòfocles
“Ens coneixem molt poc, i si remenem en el passat descobrirem qui som i qui érem”
“Els cors de Sòfocles són poètics, però complexos i feixucs, de manera que hem fet una tragèdia més comprensible des del punt de vista de la narrativa, amb un llenguatge més nostre per tal de fer arribar el missatge. La forma és de conte”. Lluís Elías, director de la companyia gironina Ma Mare No Em Deixa a Èdip o la culpa la té el meu pare, és qui pronuncia aquestes frases que, d'entrada, podrien fer fugir els puristes de la inauguració, avui (19 h), al Teatre Municipal de Girona, de la desena edició del Festival de Teatre Amateur de Girona (Fitag). Elías explica que han reduït la durada de l'obra a 1 hora i 20 minuts, i que aquesta, de caire existencialista, reflexiona sobre conflictes com el determinisme o la memòria: “La peça ve a dir que ens coneixem molt poc a nosaltres mateixos –explica Elías–, que si remenem en el passat descobrirem qui som i qui érem, i també que ens pensem que som una cosa i resulta que en som una altra de ben diferent.”
Ma Mare No Em Deixa, que ja va presentar l'any passat al Fitag El bon malalt, és definida per Elías com una companyia que està en trànsit cap al món professional, formada per alumnes provinents del graduat en arts escèniques de l'escola El Galliner. En aquest espectacle hi col·laboren alumnes del curs de direcció d'El Galliner, que han fet les ajudanties, i també una desena de persones sense experiència remarcable, provinents d'un taller fet expressament. La dramatúrgia és de Lluís Elías i dels membres de la companyia, que són Cesc Sala (Èdip), Aïda Grifoll (Creont), Júlia Canals (Iocasta), Esther Reverter (Tirèsies) i Christina Bauer (criat i cors). La música, original de Joffre Huguet (guitarra), serà interpretada per ell mateix, en directe.
‘Menú', de Porinercia
Un dels espectacles esperats amb interès en aquesta edició del Fitag és la coproducció feta amb els sevillans Porinercia Teatro, que l'any passat van presentar La comunión de las amapolas, escrit i dirigit per Baldo Ruiz, un espectacle d'una qualitat notable tant pel que fa al text com a les interpretacions. Porinercia també actuen avui (22 h, al pati de la Casa de Cultura), en què presentaran un nou text de Ruiz, que també el dirigeix, Menú, que tracta del gens agraït tema dels trastorns alimentaris, i que es va estrenar el maig passat a la Sala Fli de Sevilla. A Menú, l'acció se situa en un centre de teràpia, i les protagonistes són quatre noies que tenen trastorns alimentaris i la seva terapeuta. En aquest segon muntatge, la companyia sevillana torna als seus orígens i, si bé La comunión de las amapolas era un muntatge força més convencional, en aquest es barregen diversos llenguatges artístics, com ara l'audiovisual, la música i el moviment, per tal d'aconseguir una certa poètica en el tractament d'un tema tan dur com arriscat, perquè si hi ha una cosa que suporta poc aquesta temàtica és la sensibleria i la superficialitat. Porinercia comença la trajectòria el 2005 amb Retazos, un espectacle que barreja teatre i dansa; el 2006 va estrenar Ya había muerto cuando quise sentir, un espectacle de dansa contemporània i gest, mentre que va adquirir identitat com a grup el 2007, en què va estrenar el seu primer espectacle com a companyia, La comunión de las amapolas, un retrat de la societat andalusa, i en concret de la condició que hi tenien les dones l'any 1967.
La companyia andalusa està formada per un grup de llicenciats de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Sevilla i el repartiment de Menú el formen Carolina Montoya, Macarena Mendoza, Aida Santos, Myriam Huiertas i Verónica Morales. La música, original, és d'Alejandro Cruz.
Inicialment, Porinercia no havia de presentar Menú a Girona, però una baixa d'un dels grups programats ha estat coberta per aquests sevillans en la primera jornada del festival. Porinercia també portarà Menú als teatres de Llagostera (dijous), Palamós (divendres), Fornells (dissabte) i Hostalric (diumenge).
