Manuel Gerena, valentia i pena

Aquest divendres a les 8 del vespre el Teatre Joventut de l’Hospitalet serà el marc de l’actuació del gran cantaor comunista Manuel Gerena, un mite per als que vam viure els últims anys del franquisme i la Transició. Nascut el 1945 a la Puebla de Cazalla, Gerena va començar la carrera artística l’any 1968. La seva veu es va convertir molt aviat, juntament amb la de Menese i Morente, en referència del cante rebel i antifeixista. Compromès amb moltes causes, Gerena ha estat el flamenc més prohibit de la història. Els seus discos s’escoltaven tant com els de Raimon, Llach, Serrat, Bonet, Quilapayún i el malaguanyat Víctor Jara, assassinat per la dictadura de Pinochet. Gerena va ser el primer cantaor a actuar al Palau de la Música el 1974, i amb Lluís Llach, Marina Rosell i La Trinca van fer un Camp Nou sota el lema Som una nació el 1981 en defensa de l’amenaçada normalització lingüística. El cantaor havia viscut quatre anys a Santa Coloma de Gramenet, entre el 1970 i el 1974 –on van concebre el seu primer fill–, refugiat davant la persecució dels governadors civils franquistes a Andalusia, amb multes –m’explica– que arribaven fins a les dues-centes mil pessetes dels anys setanta, a més de la retirada permanent del passaport, cosa que li va impedir actuacions a la Mutualité de París, un dels centres culturals de la resistència antifranquista.

Quedem amb Gerena als jardins de l’Ateneu Barcelonès. Com un fan, porto un parell de vinils dels anys complicats i el volum Cantes del pueblo para el pueblo, que li va publicar Laia el 1976, amb infinitat d’edicions –Gerena recorda que el seu primer llibre va arribar a dotze edicions i cent mil exemplars–. L’incansable factòtum del festival, Pere Camps, il·lustra amb un poema de Rafael Alberti del 1971, la participació de l’andalús al festival d’enguany: “Te llamas Manuel Gerena, / ¡qué bien consuena tu nombre / con la pena! / La pena que es valentía / cuando no dejan al pueblo / más que pena y agonía.”

El cantant flamenc té records entranyables de la seva vida a Catalunya. De fet, hi actuarà per primer cop després de molts mesos de la seva última gira, de 32 concerts. Entre l’última actuació i la d’avui al Teatre Joventut va tenir un infart i està en plena recuperació. Per a l’actuació del BarnaSants espera cantar més d’una hora en companyia del guitarrista Juan Ignacio González i amanir-ho amb un vídeo biogràfic, que podem trobar al volum Sobre el amor y el desencanto, amb compactes i DVD, i que acaba d’editar Cante del Sur. Actualment Gerena viu als afores de Sevilla i es mou periòdicament pel circuit flamenc, tot i que ell es considera d’una espècie intermèdia entre el cantautor i el cantaor. “De fet, em trobava més a prop de la Nova Cançó que del flamenc i, finalment, se’m podria considerar un cantautor flamenc, amb la poesia com a eix de tot plegat.” És un esdeveniment que torni a Catalunya, que considera alguna cosa més que la seva segona pàtria. Em parla emocionat de Carlos Barral, Paco Candel, Manuel Vázquez Montalbán –els dos últims van signar pròleg i epíleg de l’edició de Laia del 1976–. També ha recuperat els concerts que va fer fa 45 anys al Teatro Lope de Vega de Sevilla. No està content amb la democràcia actual. Considera que ens han continuat enganyant.