En funció de l’estat d’ànim col·lectiu

Durant aquests dos anys de pandèmia, la cultura ha estat un dels grans suports morals d’una societat que necessitava al·licients per superar el gran trauma col·lectiu d’una malaltia amb milers de víctimes i canvis profunds en les nostres perspectives vitals. En ple confinament, amb tothom tancat a casa seva davant de les pantalles, les plataformes audiovisuals i musicals es van consolidar com les grans triomfadores del nou ordre cultural mundial, en un moment en què els cinemes, els museus, els teatres, els auditoris i les sales de concerts van haver de tancar. D’aquell primer gran impacte, en va sortir reforçat el llibre, sobretot el de sempre, el de paper, bon company en temps de recolliment.

Després del confinament estricte, va venir la progressiva reobertura dels espais culturals públics i privats, amb diferències substancials –els últims de la fila han estat els locals de música en directe, perquè també són oci nocturn, el sector més tocat– i l’efecte de les onades víriques pel que fa a canvis de normatives i de percentatges d’aforament: ara 50%, ara 70%, ara 100% i tornem on érem (esperem que ja no).

En aquests moments, amb la situació més o menys normalitzada pel que fa a la pandèmia, arriben missatges aparentment contradictoris: semblaria, per exemple, que en l’escena teatral barcelonina la incertesa a mitjà termini ha provocat una reducció de la venda d’anticipada d’entrades i, per tant, un increment de les compres a taquilla a última hora. En canvi, Xavi Pascual, director de diversos festivals musicals com ara el gironí Strenes, que s’obre a final de mes, apunta que la venda anticipada continua forta, sobretot quan el públic té la sensació que poden exhaurir-se les localitats, però amb un matís important: “Ara, tot depèn molt de l’estat d’ànim de la gent. Des que es va anunciar al desembre la sisena onada fins la primera setmana de febrer, no es venien entrades, però quan es va començar a dir que la pandèmia anava de baixa, la venda anticipada es va reactivar com mai abans. Però, ara, l’estat d’ànim de la gent torna a ser dolent per la guerra i no està per comprar entrades, perquè té el cap en un altre lloc.”